MUNDIAL 2018

L’alegria francesa té un nom de present i de futur: Kylian Mbappé

Guanya el premi al millor jugador jove i Luka Modric, la Pilota d’Or del Mundial

Albert Nadal
i Albert Nadal

BarcelonaCorredisses, abraçades, plors d’emoció, crits de celebració, punys en alt, balls, banderes penjades al coll o la cintura –també al cap, per guarir-se de la puja–, selfies... L’alegria de la selecció francesa que es va viure ahir damunt de la gespa de l’estadi de Lujniki després del xiulet del col·legiat argentí Nestor Pitana va ser la mateixa que la dels milers de francesos que, arreu, van poblar els carrers de París i de diferents ciutats atapeïts en bars o davant de pantalles gegants. Vint anys després, França torna a ser la Campiona del Món i ho va fer tenint a les seves files el millor jugador jove del Mundial: Kylian Mbappé. Si el 1998 es van endur la glòria col·lectiva, ahir també hi van sumar el premi individual que reconeix el present i la projecció del davanter del PSG.

El derrotat Luka Modric, entre la pluja que va inundar, literalment, l’entrega dels trofeus, va ser designat com el millor futbolista de la cita de Rússia. Croàcia no va poder celebrar el que hauria estat el seu primer Mundial, però ens ha recordat durant tot el torneig que, al futbol, la fe i la passió poden més que el cansament que acumulen les cames després d’haver arribat a la final havent jugant tres pròrrogues. L’errada d’Hugo Lloris en el segon gol croat va acabar de decantar la balança per Thibaut Courtois com a millor porter, un guardó merescut pel defensor sota pals de la selecció que ha fet el millor futbol del Mundial, malgrat quedar-se a les portes de la final. L’anglès Harry Kane, amb sis gols (tres de penal), torna a casa com el màxim golejador. Espanya va rebre el premi al Fair Play en haver vist només una targeta groga.

Cargando
No hay anuncios

De reüll i amb un somriure de satisfacció, s’ho mirava tot plegat Didier Deschamps, l’artífex d’aquesta França que, sense enamorar, ha fet del pragmatisme una arma afilada que comença per la defensa fèrria de Samuel Umtiti i Raphael Varane –25 i 26 anys respectivament–, continua per l’equilibri de N’Golo Kante i l’explosivitat de Paul Pogba i acaba amb la intel·ligència d’Antoine Griezmann, la velocitat de Kylian Mbappé i el treball d’Olivier Giroud. Tot, amb les individualitats al servei d’un col·lectiu que també destaca per la seva joventut: l’onze titular de França no arriba als 26 anys de mitjana. Mbappé, amb 19 anys, és el més jove d’aquest grup. Amb els seus quatre gols a Rússia no ha aconseguit superar la xifra de Pelé, que va marcar i guanyar el Mundial del 1958 amb 17 anys, però s’ha consagrat definitivament com a estrella.

“Estic molt content, el camí era llarg però ha valgut la pena. Estem orgullosos d’haver fet feliços als francesos, que hagin pogut oblidar els seus problemes, juguem per aquest tipus de coses”, va explicar el mateix Mbappé. “Tenim un campió del món de 19 anys”, va recordar Deschamps, alhora que va admetre que no van fer “un gran joc” a la final però que el triomf va ser “merescut”, atès que van demostrar “qualitats mentals”, “molt treball” i van marcar “quatre gols”. “Aquests jugadors estaran quatre anys al sostre del món”, va concloure el tècnic francès que va cedir tot el protagonisme als seus jugadors. Griezmann, escollit com el millor jugador de la final, també va expressar la seva felicitat: “Estic molt orgullós de l’equip. Ara toca celebrar el títol amb la família i amb tots els francesos”. L’atacant de l’Atlètic de Madrid també va tenir un record per al seu club, on ha decidit seguir en lloc de fitxar pel Barça: “Estic content de la decisió que vaig prendre i valoro molt els esforços que està fent l’Atlètic per fer un equip per aconseguir més títols”.

Cargando
No hay anuncios

Vint anys després, els Camps Elisis de París van tornar a ser una immensa pista de ball des de mitja tarda fins a la matinada. El blau, el blanc i el vermell de la bandera francesa van ser els colors que van tenyir la llarga avinguda de la capital de França.e