La fractura dins la UE frena la resposta a la crisi de refugiats
Brussel·les anuncia que donarà 1.700 milions a les organitzacions humanitàries i als països de trànsit
Brussel·lesLa crisi de refugiats a Europa ha obert una fractura entre els països de l’Est i l’Oest que està lluny de tancar-se. La cimera europea d’emergència que es va celebrar ahir a Brussel·les, després de pactar dimarts un sistema d’acollida amb l’oposició oberta de quatre estats membres, es va centrar en els aspectes que generaven consens en comú: finançar els països veïns de Síria que acullen el gruix dels refugiats i enfortir les fronteres exteriors per dissuadir les persones d’“arriscar la seva vida per arribar a Europa”.
Els líders europeus, que discutien un esborrany al tancament d’aquesta edició, van enfocar-se a la falta de mitjans econòmics i d’infraestructures de les organitzacions humanitàries, com l’ACNUR, l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats, que ha declarat l’emergència a Grècia i Itàlia. La situació de les persones que travessen Europa, però també quan són als països de trànsit, ha empitjorat. Per això, els caps d’estat i de govern estudiaven donar 1.000 milions d’euros addicionals al Programa Mundial d’Aliments i fer costat al Líban, Jordània i Turquia (països on hi ha el 90% dels refugiats que fugen de Síria) per afrontar l’acollida.
També hi haurà suport per a Sèrbia i Macedònia, que no són membres de la UE i són al cor de la ruta dels Balcans, que aquest estiu s’ha convertit en la principal porta d’entrada a Europa per als que intenten arribar a la seguretat d’Alemanya i els països del nord d’Europa.
La Comissió Europea ja va anunciar ahir que donaria 1.700 milions d’euros a les organitzacions humanitàries i als països en zones de trànsit, a més dels 1.000 milions d’euros anunciats per a Turquia, el país del món que acull més refugiats sirians. Un dels objectius polítics és fomentar el diàleg amb Ankara perquè controli millor els fluxos de refugiats. Els Vint-i-vuit també advoquen per enfortir les relacions amb el continent africà atorgant més fons als seus països i contribuir al desenvolupament, per frenar les migracions per causes econòmiques. Els detalls es discutiran en la pròxima cimera de La Valletta (Malta), l’11 i 12 de novembre.
La cimera va voler girar full a la desunió que s’ha evidenciat en les últimes setmanes entre els països de l’Est i l’Oest d’Europa. Dimarts es va acordar la distribució de 120.000 persones, però amb el vot en contra de Romania, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca.
El primer ministre eslovac, Robert Fico, va arribar a la cimera assegurant que portaria als tribunals l’acord de repartiment i que no l’acataria. Unes paraules que han provocat molt malestar en la seva família política europea, els socialdemòcrates. El seu president a l’Eurocambra, Gianni Pittella, va proposar ahir la seva expulsió fulminant del grup.
Orbán critica Grècia
El president hongarès, l’ultraconservador Viktor Orbán, va afegir llenya al foc en denunciar que si Grècia “no controla les seves fronteres algú ho ha de fer”. Segons el protocol de Dublín, un refugiat ha de demanar asil al primer territori de la UE al qual arriba. Però fa anys que el govern d’Atenes, que no pot blindar la seva frontera marítima, no aplica la convenció. El president francès, François Hollande, molest amb l’actitud d’Orbán des de l’inici de la crisi, va advertir: “Europa és un conjunt de valors i principis. Els que no comparteixen els seus valors ni respectin els seus principis haurien de replantejar-se la seva presència a la UE”.
