Pressió per limitar la NSA

WashingtonEls programes de vigilància del govern dels Estats Units que recullen dades sobre trucades i missatges electrònics de milions de ciutadans nord-americans i d'arreu del món han de continuar perquè són legals, però amb unes restriccions més àmplies. Aquesta és la principal conclusió de l'informe de la comissió d'experts creada a l'agost per revisar les activitats de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA). El president dels EUA, Barack Obama, va crear aquest grup per mitigar l'escàndol sobre els serveis d'espionatge nord-americans que van provocar les filtracions de l'exanalista de la NSA Edward Snowden.

La Casa Blanca va rebre divendres aquesta i altres recomanacions d'aquest grup d'assessors independent a les quals han tingut accés els diaris The New York Times i The Wall Street Journal. Aquestes són algunes de les claus de l'informe i dels motius pels quals cal reformar aquesta agència.

Protecció de la privacitat

Límits a la recollida de dades i a les escoltes de líders

La comissió d'experts del president aconsella noves mesures per protegir el dret a la privacitat i millorar la transparència de l'espionatge nord-americà. Per exemple, proposa que siguin les companyies telefòniques, en lloc de la NSA, les que facin el registre de dades sobre les trucades de telèfon i missatges de ciutadans nord-americans. A més, recomana algunes limitacions del programa de vigilància més enllà de la "sospita articulada i raonable" -l'estàndard que, en principi, segueixen els serveis secrets nord-americans en les seves actuacions.

En l'informe es considera que aquesta protecció s'ha de reduir quan es tracta de ciutadans estrangers. Tot i així, recomana que alts funcionaris de la Casa Blanca, inclòs el president, revisin la llista de les comunicacions dels líders mundials que es vigilen. Els documents filtrats per Snowden van revelar escoltes a més de 30 caps d'estat, entre els quals, alguns aliats dels EUA.

Donar veu a la societat civil

Una reforma del tribunal de vigilància FISA

Un altre consell de la comissió, que podria tenir el vistiplau del president, és la creació de la figura dels defensors públics que discutirien les pràctiques d'espionatge amb els advocats de la NSA davant del tribunal FISA -un tribunal especial que controla les activitats dels serveis secrets.

Aquesta és una de les demandes que fan grups defensors de les llibertats civils, però també volen que el Congrés impulsi una comissió d'investigació com la que es va crear als anys 70 després de l'escàndol Watergate. Una de les conclusions d'aquesta comissió va ser la creació de FISA. Ara els activistes exigeixen més mecanismes de control per a aquest tribunal.

Els atacs de l'11-S

Obama ha seguit les polítiques d'espionatge de Bush

Els polèmics programes de vigilància de la NSA es van crear sota la presidència del republicà George W. Bush, després dels atacs de l'11-S. Com a senador, Barack Obama va ser molt crític amb lleis com la llei, que ampliaven els poders i els mecanismes de vigilància del govern per lluitar contra el terrorisme. Tanmateix, un cop a la Casa Blanca, va decidir continuar amb la mateixa política d'espionatge de Bush, el seu predecessor. És per això que molts dubten que el president impulsi una gran reforma dels serveis secrets.

Canvis en la legislació

El Congrés debat l'equilibri entre seguretat i privacitat

A part de l'informe dels experts encarregat pel president Barack Obama, el Congrés nord-americà estudia diferents projectes de llei per restringir els programes de vigilància massiva i debat quin hauria de ser l'equilibri entre la seguretat nacional i la privacitat personal. Alguns legisladors defensen aquestes pràctiques perquè han permès evitar atemptats terroristes, però d'altres creuen que s'ha anat massa lluny.