Només un 23% dels escocesos donen suport ara a la independència

Escòcia ha estat, els últims mesos, un referent per al sobiranisme català. La decisió del primer ministre, Alex Salmond, de cridar els escocesos a les urnes per decidir si volen ser o no un estat independent, i l'acord assolit amb l'executiu britànic per tal d'organitzar un referèndum, s'han seguit amb molta atenció des de Catalunya. Però, paradoxalment, mentre que Escòcia no troba a Londres els impediments que Catalunya troba a Madrid, el cert és que el suport dels escocesos a la independència, sempre tebi, ha arribat a mínims històrics. Només un 23% dels ciutadans hi votaria favorablement si el referèndum se celebrés avui, la xifra més baixa des que es va establir l'autonomia, l'any 1999.

El suport dels escocesos a la independència ha estat sempre molt discret. Només un terç de la població s'ha mostrat històricament partidària de fer marxa enrere en la unió amb Anglaterra i Gal·les. Tot va semblar canviar quan un partit obertament independentista, l'SNP d'Alex Salmond, va arribar al poder l'any 2007. Per primera vegada un independentista es convertia en primer ministre de la nació, fet que semblava apuntar a un canvi en el suport dels ciutadans a la causa. Però, paradoxalment, les diferents enquestes fetes a partir d'aquell moment van començar a mostrar com els partidaris de la independència, en comptes d'augmentar, disminuïen. Quan Salmond va ser escollit cap del govern el suport a la independència se situava al voltant del 30%. A partir d'aleshores va començar a baixar de manera discreta però continuada.

Tot i les enquestes, Salmond s'ha mostrat sempre convençut que, quan arribi el moment, els escocesos es pronunciaran a favor de convertir-se en un estat independent. Anglaterra respecta culturalment Escòcia, a la qual no nega el caràcter de nació, i l'autogovern no aixeca suspicàcies al Regne Unit; ningú no s'escandalitza pel fet que un londinenc pagui 15.000 lliures per anar a la universitat i que un jove d'Edimburg no pagui un penic. Sense persecució cultural ni invasió de competències l'argument per a la independència és purament econòmic. Salmond està convençut que una Escòcia independent anirà millor, gràcies a la riquesa dels seus recursos naturals. El seu problema és que la majoria dels ciutadans no pensen el mateix.

Debat econòmic

Al Regne Unit el debat sobre la independència d'Escòcia no desperta crispació, ni els mitjans anglesos aborden el tema des d'una posició visceral, sinó amb una certa distància. Això fa que el debat se situï en un terreny relativament racional, analitzant els pros i els contres des d'un punt de vista de conveniència econòmica. Escòcia sempre ha rebut generoses subvencions de Londres, i això fa que molts anglesos vegin amb bons ulls la independència dels seus veïns del nord. Però és justament aquesta dependència econòmica el que fa que una majoria d'escocesos desconfiïn d'un futur separats d'Anglaterra.

Segons l'última enquesta, elaborada pel prestigiós institut de recerca sociològica ScotCen i citada pel diari anglès 'The Guardian', el suport actual a la independència se situa en el 23%, el més baix des que, l'any 1997, el govern de Tony Blair va aprovar el restabliment del Parlament autònom a Edimburg, fet consumat l'1 de juliol del 1999. En canvi, els partidaris que Escòcia continuï formant part del Regne Unit són ara el 72%, un nombre que també bat rècords històrics. Això no vol dir que els escocesos recelin de l'autogovern: la majoria volen que Edimburg controli de forma exclusiva els impostos (56% de suport) o la seguretat social (64%). Però la pèrdua de suport per la independència obre un nou horitzó polític a Escòcia, que forçarà l'SNP a incrementar els seus esforços per convèncer una població escèptica, i farà que l'oposició laborista i liberaldemòcrata intentin crear una alternativa basada en un augment de l'autogovern que deixi de banda, però, la sobirania.