MSF vol una investigació per un crim de guerra

Barcelona“A Kunduz els nostres pacients van morir abrasats als llits. Doctors, infermeres i altres membres de Metges Sense Fronteres (MSF) van ser assassinats mentre treballaven. Els nostres col·legues es van haver d’operar els uns als altres. Un dels nostres metges va morir en una taula d’operacions improvisada -una taula d’oficina- mentre els seus companys intentaven salvar-li la vida”. Amb aquest relat esgarrifós, la presidenta de MSF Internacional, Joanne Liu, va anunciar ahir la decisió de la seva organització d’impulsar una investigació internacional sobre el bombardeig nord-americà al seu hospital de Kunduz (Afganistan) dissabte passat. “Avui diem prou: fins i tot en la guerra hi ha normes”, va sentenciar.

Per aclarir les circumstàncies de l’atac aeri que dissabte va matar 12 treballadors de MSF i 10 pacients, entre els quals tres nens, l’ONG ha demanat que actuï la Comissió Internacional Humanitària d’Establiment de Fets, un organisme creat el 1991 per vetllar pel compliment del primer Protocol Addicional als Convenis de Ginebra (firmat el 1977), sobre la protecció de les víctimes en conflictes armats internacionals. “És una comissió formada per 15 experts independents, que té com a missió investigar els fets per emetre un informe que no és vinculant però que té força moral”, explica la professora de dret internacional de la UB Helena Torroja. Fins avui, però, aquesta comissió, amb seu a Ginebra, no ha fet mai cap investigació.

Obama es disculpa

Hores després de l’anunci de Liu, el president Barack Obama li va trucar per disculpar-se. Els Estats Units van admetre dimarts que són responsables del bombardeig i asseguren que va ser “un error”. Obama, que també va trucar al president afganès per donar-li les condolences, va prometre que durà a terme una investigació “detallada, objectiva i transparent” i “si cal farà canvis perquè fets així no es repeteixin”.

“Bombardejar un hospital és clarament un crim de guerra, està prohibit pels Convenis de Ginebra”, explica Torroja, i afegeix que, “encara que sigui per error, en dret internacional hi ha responsabilitat”.

MSF podria haver optat per denunciar els Estats Units davant els tribunals de l’Afganistan, donat que l’atac es va produir en territori afganès. O hauria pogut anar a demanar ajuda al fiscal de Tribunal Penal Internacional (TPI), ja que només un estat, el Consell de Seguretat de l’ONU o el fiscal poden impulsar processos jurídics en aquest tribunal. Tot i així, el TPI només actua en cas que l’estat que hauria de jutjar els fets (en aquest cas, l’Afganistan) “no pot o no vol fer-ho”, matisa Torroja.

Però l’opció triada per MSF fuig de les vies habituals de la justícia internacional, i va a buscar una investigació independent que pugui servir d’acusació moral, ja que que l’informe d’aquesta comissió humanitària no té cap efecte jurídic. Un informe del Comitè Internacional de la Creu Roja, l’ONG encarregada de vetllar per l’aplicació dels Convenis de Ginebra, explica que aquesta comissió “s’ha de limitar a establir els fets” sense fer judicis i té l’obligació de confidencialitat en els seus informes, que només es fan públics si les parts implicades ho volen.

L’informe es pregunta per què des que es va crear, el 1991, aquesta comissió no s’ha utilitzat mai. Fins a 76 estats s’han adherit a l’organisme, i només un estat que ho hagi fet pot demanar obrir una investigació. Això vol dir que MSF necessita un estat que faci efectiva la seva petició i activi la comissió. “El fet que l’estat demandant hagi d’avançar totes les despeses, esperant un hipotètic retorn del 50% per part del demandat, no és un factor estimulant”, apunta l’informe de la Creu Roja.

Però, a més, només es poden dur a terme investigacions “contra un altre estat membre de la comissió”, i els EUA no ho són. “Països com els Estats Units i l’Afganistan, que no han ratificat la comissió, poden acceptar una investigació per un cas concret”, expliquen fonts de MSF. Però la promesa d’Obama d’una investigació pròpia no fa preveure que n’accepti fàcilment una d’internacional.

Un procés que declarés culpable els EUA -o, més probablement, algun individu de les forces armades nord-americanes a qui es responsabilitzés de l’atac- podria implicar indemnitzacions econòmiques, entre altres coses. El fet que els EUA no reconeguin la jurisdicció del TPI dificulta poder jutjar-los, però “no evita que es puguin analitzar els fets i posar en entredit” la seva versió, apunta el president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, Eduard Sagarra. “En un estat de guerra també hi ha dret, el dret humanitari existeix i no s’hi val tot”, conclou Sagarra.