Kosovo viu un nou èxode el setè any d’independència
La falta de perspectives de futur ha fet emigrar el 6% de la població
BarcelonaSet anys després de la seva declaració unilateral d’independència, Kosovo es dessagna. Centenars de joves fugen cada dia del país, en un nou èxode després del que va provocar la guerra del 1999. Però aquest cop no són les armes sinó la pobresa i l’atur el que els hi empeny.
Des del novembre 25.000 persones han abandonat el país, segons la policia kosovar, tot i que l’Agència d’Intel·ligència de Kosovo parla de 50.000. Segons l’agència europea de control de fronteres Frontex, l’any 2014 per primer cop els albanokosovars van ser el grup més nombrós d’immigrants irregulars detectats quan intentaven entrar a l’espai Schengen: el 40% d’un total de 278.000 deteccions. Això vol dir que uns 111.200 kosovars -el 6% de la població- van emigrar l’any passat. Però des del novembre l’èxode no ha fet més que créixer.
La ruta de fugida habitual travessa Sèrbia fins a la frontera amb Hongria, on molts immigrants paguen a les màfies per entrar clandestinament al territori hongarès, soci de la UE. Però el destí final acostuma a ser més enllà, sobretot a Alemanya i Àustria, dos països que ja han ofert la seva ajuda a Hongria per al control de fronteres.
Les remeses dels albanokosovars que viuen fora del país són, de fet, una de les principals fonts d’ingrés d’aquest país d’1,8 milions d’habitants, que set anys després de la independència -el 17 de febrer del 2008- no ha sigut capaç de construir una economia sostenible. L’ajuda internacional és l’altra gran font d’ingressos del país, que té més d’un 35% d’atur. Bona part de la població segueix vivint de l’agricultura de subsistència, però la mina d’or de Trepca, a Mitrovica, que li aportava beneficis sota l’antiga Iugoslàvia, no ha tornat a funcionar a ple rendiment per falta d’infraestructura.
“És un país sense teixit productiu. Per tenir una economia autosuficient hauria de reconvertir-se en país de serveis o especialitzat en alguna indústria tecnològica”, assenyala el catedràtic de la UB Pere Vilanova. Però un canvi econòmic tan profund resulta gairebé il·lusori en un país que, tot i que encara està administrat internacionalment, pateix un problema endèmic de corrupció política. De fet, la mateixa missió de la UE a Kosovo, Eulex, s’ha vist esquitxada fa poc per informacions que acusen alguns dels seus funcionaris d’acceptar suborns.
“La corrupció política és un factor important, però no és local, sinó que afecta tots els països de la regió”, destaca l’investigador associat del Cidob Eran Fraenkel, que parla de “mercat negre, delinqüència organitzada, contraban i tràfic humà”. “La UE mira a una altra banda i en fer-ho encoratja els actuals governs, que són corruptes, a seguir així”, denuncia.
Fraenkel creu que Brussel·les hauria de fer un pla que inclogués tots els països dels Balcans que no formen part de la UE i que els obligués a fer reformes per acabar amb aquestes pràctiques.
Reconegut per 108 estats
Vilanova també creu que “l’incentiu” de l’acostament a la UE pot ajudar a canviar algunes coses, però recorda que cinc països dels Vint-i-vuit encara no reconeixen Kosovo com a estat independent, entre els quals Espanya. Kosovo ja té el reconeixement de 108 estats (més de la meitat dels països del món), però “no podrà entrar mai a l’ONU pel bloqueig de Rússia, ni a la UE ni a l’OTAN perquè són els estats que decideixen”, apunta.
Mentrestant, la població no veu cap més sortida que marxar. Pristina ha demanat als països europeus que repatriïn tots els immigrants kosovars i ha responsabilitzat la UE de l’èxode per no haver pactat amb Kosovo una liberalització de visats. “La política migratòria de la UE no hi té res a veure. Els albanokosovars marxen perquè no hi ha futur al seu país -diu Fraekel-. Són gent formada que volen treballar i han vist que no tenen cap altra opció”.