Corbyn: l’últim romàntic d’esquerres britànic

LondresEn una era en què la imatge i els gestos dels polítics estan mesurats fins a l’últim mil·límetre i els seus discursos, com els vestits, tallats a mida, Jeremy Corbyn va fer dissabte el discurs inaugural com a nou líder laborista vestint una jaqueta vella i una camisa blava amb el botó de dalt descordat que deixava entreveure la samarreta blanca de sota, i es va dirigir a l’audiència amb un discurs que hauria pogut signar fa 30 anys. En tot aquest temps el seu vestuari ha canviat tan poc com les seves idees. És un polític autèntic, una rara avis dins de la política britànica.

Corbyn, de 66 anys, proposa la fi de la política d’austeritat, impostos per als rics, apujar el salari mínim fins a les 10 lliures per hora, la renacionalització de l’energia i el transport i la fi del programa nuclear. És un idealista i defensa les mateixes idees socialistes dels anys 70 i 80, un polític de la vella escola amb un visió de la democràcia social basada en un estat del benestar fort i una sanitat forta, molt crític amb el neoliberalisme i l’FMI.

El laborisme es troba en una profunda depressió després de perdre les dues últimes eleccions, i Corbyn ofereix una idea molt romàntica. El sector empresarial ha alertat del perill que suposaria per a l’economia del país que portés a la pràctica el seu programa. Temen que les idees socialistes i el seu missatge anti-austeritat puguin calar en un país tan aferrat al capitalisme.

El tuit de Cameron

El mateix primer ministre britànic, David Cameron, va expressar ahir els mateixos temors d’una manera contundent. L’endemà de la victòria de Corbyn a les primàries laboristes, va piular: “El Partit Laborista és ara una amenaça a la nostra seguretat nacional, a la seguretat econòmica i a la seguretat familiar”.

Els detractors pinten Corbyn com el típic polític d’esquerres ancorat en el passat i consideren que la seva victòria és un retrocés als foscos anys 80, quan els laboristes prioritzaven la puresa de les idees a guanyar unes eleccions.

Però la seva munió de seguidors el veuen com un dels pocs polítics honestos d’esquerres que queden i l’únic capaç d’inspirar una nova generació d’activistes i de fer-los creure que hi ha una alternativa al consens neoliberal que ningú no ha posat en dubte des de Thatcher i que tant ha decebut els ciutadans. Una de les claus de la seva victòria ha sigut el suport dels més joves, que troben les seves velles idees modernes, perquè han viscut en un país que no ha tingut un govern d’esquerres des dels 70 -si es té en compte que Blair i Brown van guanyar amb un programa de centre.

Tot i així, a Corbyn se’l considera un polític tranquil i molt humà. Ha sigut elegit set cops seguits diputat en un districte al nord de Londres amb molta immigració. Quan el 2009 va esclatar l’escàndol de les despeses deshonestes dels parlamentaris, va ser un dels pocs que se’n va lliurar, i es va saber que era el que menys gastava. El seu moviment té paral·lelismes amb Podem i Syriza però s’ha anat fent gran dins d’un dels dos gran partits britànics.

Marxista, republicà, ecologista i vegetarià, es va separar de la seva tercera dona perquè va decidir enviar els seus fills a una escola selectiva i de pagament, en contra dels seus principis socialistes. Els seus pares eren activistes pacifistes que es van conèixer a la Guerra Civil Espanyola. El seu germà gran és un astrofísic i meteoròleg independent.

Ell no va anar a la universitat i ben aviat es va unir a la lluita per causes perdudes. Les ha defensades totes, des de la unitat d’Irlanda o el desarmament nuclear fins a la causa palestina. Va ser arrestat el 1984 per manifestar-se contra l’apartheid i ha donat suport a Hugo Chávez i a Evo Morales. Va ser un dels primers a alertar del perill d’armar Saddam Hussein i el principal opositor a la Guerra de l’Iraq. Per això, ha promès que si guanyava les primàries demanaria perdó per la Guerra de l’Iraq en nom del Partit Laborista.

L’SNP debat els criteris per a un nou referèndum

La líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon, va explicar, en una entrevista publicada ahir al diari Sunday Herald, que el seu partit aclarirà quan i com s’hauria de celebrar un segon referèndum per la independència en el seu programa electoral per als comicis escocesos del 2016. “El nostre manifest exposarà el que pensem sobre les circumstàncies i els terminis temporals en els quals un segon referèndum pot ser apropiat”, va dir Sturgeon. El manifest electoral de l’SNP, que es presentarà l’any vinent, fixarà, doncs, la posició del partit sobre la possibilitat d’una nova consulta, després que el suport electoral als nacionalistes s’hagi disparat i que les enquestes assegurin que l’independentisme és, ara ja sí, majoritari.