Bielorússia torna a la “farsa” de les urnes

Barcelona“Ni les autoritats ni l’oposició ni cap ciutadà corrent espera que les eleccions portin algun canvi”. Siarhei Mackievitx, portaveu de l’Assemblea d’ONGs Prodemocràtiques de Bielorússia, s’expressa amb contundència en relació als comicis presidencials que avui tenen lloc al seu país. Deixa clar que tres dels quatre candidats que s’hi presenten no tenen cap opció de guanyar, i afirma: “Ningú dubta que Lukaixenko aconseguirà una brillant victòria”. L’escèptica (o realista) opinió de Mackievitx és unànime tant dins com fora de Bielorússia: l’actual president, Aleksandr Lukaixenko, considerat l’últim dictador d’Europa, serà avui proclamat guanyador de les eleccions després de 21 anys governant amb mà de ferro.

“El govern controla tot el procés electoral i utilitza recursos administratius i falsificacions per assegurar el resultat desitjat”, denuncia Mackievitx, que explica que, davant d’aquesta situació, gran part dels opositors a Lukaixenko han fet una crida a boicotejar les eleccions, que consideren una “farsa”. Hi coincideix el periodista de Minsk Ales Herasimenka, que reforça aquesta tesi. “Els mitjans de comunicació estan altament controlats per evitar una competència política real”, apunta. Herasimenka també explica que dos dels candidats que s’enfronten a l’actual president són considerats titelles del govern: “Mai critiquen el règim, mai parlen de llibertats polítiques ni dels problemes fonamentals de la societat”. I l’única candidata que es presenta com a opositora al règim, Tatiana Korótkevitx, no té el suport del gruix de l’oposició.

Segons una enquesta del setembre, Korótkevitx aconseguiria avui el 25% dels vots, pel 64% de suports que obtindria Lukaixenko. No obstant això, tot fa pensar que l’autoritari president guanyarà per un marge més ampli. En els anteriors comicis, el 2010, va aconseguir prop del 80% dels vots, segons uns resultats oficials que no van ser reconeguts pels observadors internacionals. En aquella ocasió la jornada electoral va acabar amb una multitudinària manifestació contra Lukaixenko als carrers de Minsk i un intent d’assalt a la seu del govern i al Parlament. La reacció del règim va ser carregar amb gran violència contra la protesta i detenir més de 600 persones, entre les quals 7 dels 9 candidats opositors que s’havien presentat als comicis, que van ser empresonats.

Korótkevitx no creu que es repeteixi aquella situació en les eleccions d’avui. Segons Ales Herasimenka, la sagnant revolta de l’Euromaidan a Ucraïna i la posterior guerra en aquest país han fet créixer la por a Bielorússia sobre les conseqüències d’iniciar una revolució. Aquest fet, com la repressió del govern de Lukaixenko -en un país on la pena de mort encara és legal-, la censura, la feblesa de l’oposició i la cultura política heretada de l’època soviètica han allunyat la societat de la participació política i fins i tot del debat. Mackievitx ho corrobora: “La societat s’ha tornat cada cop més indiferent en relació a un procés en el qual no pot influir de cap manera”.

Cap esperança de canvi

L’activista admet que “la societat va enterrar fa molt temps les seves il·lusions sobre canvis en el règim”, i es mostra convençut que la comunitat internacional no té prou eines per frenar l’autoritarisme de Lukaixenko. Les sancions d’Europa imposades a Bielorússia no han aplacat un govern que s’escuda en la interessada protecció política i econòmica de Rússia. I el fet que Minsk aculli les converses de pau del conflicte a Ucraïna redueix encara més el marge de la pressió internacional. “Bielorússia serà una democràcia d’aquí 200 anys”, deia Aleksandr Milinkévitx, candidat opositor el 2006. Les esperances de canvi continuen com fa nou anys.