La crema solar dels banyistes malmet la posidònia de les Balears
L’Imedea retrata la gran concentració al litoral balear d’oxibenzona, un filtre protector que perjudica aquesta planta marina i que ja està prohibit en alguns països
PalmaLa posidònia de la costa balear, tot i la seva fortalesa i, encara, bon grau de conservació, segueix rebent agressions. La protecció solar que fan servir milions de persones durant l’estiu a les illes Balears conté substàncies que malmeten aquesta planta marina. Un estudi de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) constata que redueixen fins a la meitat les seves propietats i, per tant, minven el que és la seva gran contribució: la captura del CO₂. L’estudi, fet per la biòloga marina Manuela García, posa el focus especialment sobre un dels components de les cremes solars, l’oxibenzona, que actua com a filtre per protegir la pell, però que s’ha comprovat que afecta negativament la posidònia.
“Hem fet cultius amb plantes i diferents nivells de crema, a partir dels nivells que altres estudis han trobat sobre la posidònia en punts del litoral mallorquí, i el resultat és clar: redueix fins a la meitat les principals propietats de la planta, inhibeix la fixació de nitrogen i provoca un gran estrès oxidatiu, cosa que fa davallar, a més, la clorofil·la”, explica Manuela García. És evident, doncs, que protegir-se del sol també té conseqüències per a la natura, sobretot si ho fan milions de persones concentrades en pocs quilòmetres de costa i que fan servir cremes amb productes nocius.
14 dies d’exposició
En el cas de la posidònia el primer que van fer els investigadors és esbrinar quina és la quantitat d’oxibenzona que suporta la planta en determinats punts. Per fixar unes ràtios reals es van basar en un altre estudi, d’Antonio Tovar-Sánchez. En el cas de ses Salines hi van trobar un nivell baix, de 53,6 nanograms per litre, mentre que a Santa Ponça la quantitat era deu vegades més gran. “Vam decidir agafar aquestes dues referències i vam sotmetre la posidònia a una exposició de 14 dies a aquestes concentracions. El resultat és significativament diferent, amb una afectació important, del 50%, a les plantes que van rebre la concentració màxima. Les conseqüències van des de menys capacitat d’absorbir nutrients fins a un creixement més deficitari”, afirma García.
Els investigadors de l’Imedea no neguen que el format de l’estudi, limitat a 14 dies d’exposició, tindria “més conseqüències” si es prolongués en el temps, equiparant-lo a la realitat que pateixen les plantes a les costes illenques més turistitzades. “La planta perd la seva eficiència fotosintètica i, a mesura que es queda amb menys propietats, pot acabar en estat molt precari i fins i tot morir”, confirmen. Els especialistes en la conservació marina tenen clar que prohibir l’oxibenzona a les cremes és una mesura de sentit comú. A més de ser el principal captador de CO₂, la posidònia fa un paper de filtre natural que manté l’aigua de les Illes amb una transparència molt superior a bona part de les platges de la Mediterrània.
“La prohibició seria molt recomanable, i de fet hi ha altres països que ja l'han tirat endavant i els fabricants s’han organitzat per crear protectors sense aquesta substància. La regulació és l’única manera d’evitar que aquest producte es continuï abocant de manera constant”, diu García. L’oxibenzona és un element molt important dins la fórmula d’una crema solar. Els experts consideren que sobretot absorbeix els raigs UVB, responsables de les cremades, que augmenten el risc de desenvolupar càncer de pell. També absorbeix la radiació UVA curta, principalment responsable de l’envelliment de la pell. Per aquest motiu la inclouen dins les seves fórmules la major part de les grans marques del sector.
En llocs com Florida, segons aquesta mateixa fundació, queda molt poc corall viu, i al Carib també, pel mateix motiu: el corall ha patit de valent. Es calcula que un 15% dels danys provocats per químics en aquestes zones tenen a veure específicament amb les cremes fotoprotectores.
Les agressions que pateix la posidònia a les Balears no són gaire diferents de les que experimenta en altres indrets de la Mediterrània: des de la crema solar amb productes que la fan emmalaltir fins a l’abocament de sediments i substàncies mal depurades. La gran diferència és que les Illes acullen 16 milions de turistes en un territori petit i, per tant, la concentració de tot plegat està molt per damunt de qualsevol mitjana. En aquest sentit, les inversions en depuradores a què s’han compromès els darrers anys (algunes encara pendents d’iniciar les obres) són del tot insuficients. Els investigadors retraten amb dades que el que surt pels grans emissaris és perjudicial per a la vida marina i, en concret, per a aquesta planta. També en el cas dels protectors solars, el nombre de persones que entren diàriament untades a les aigües litorals es veu desbordat quan es tenen en compte les xifres turístiques. La massificació se sol vincular a escenaris concrets en què no es pot ni transitar, però els experts recomanen tenir en compte també que les tones d’aigua necessàries per depurar a l’estiu superen la capacitat del sistema i el que s’envia a la mar és, com constata la posidònia, aigua de mala qualitat.
- Prohibicions internacionals <p>Hawaii i l’arxipèlag de Palaos han prohibit els protectors solars que duen oxibenzona, per l’afectació que provoca a plantes i a éssers vius com el corall. Ambdós territoris tenen una considerable pressió turística.</p>
- Diferents intensitats <p>Un dels estudis existents sobre posidònia retrata la diferència de quantitat de químics associats a les cremes solars entre zones com ses Salines, on la concentració és molt més baixa, i per exemple Santa Ponça, on la pressió humana sempre és molt superior.</p>
- Els efectes de debilitar-la<p>Les diferents agressions que pateix la posidònia debiliten sobretot la quantitat de clorofil·la, l’absorció de nutrients i, en conseqüència, la seva salut i creixement. Tot plegat afecta la seva enorme capacitat de captar CO2.</p>