‘Sorpasso’: els madrilenys ja compren més cases que els catalans a Menorca

MaóMenorca, tradicionalment illa de segones residències en mans de catalans i britànics, veu com des de la crisi sanitària de la covid-19 ha canviat de paradigma. Mentre els madrilenys s’han convertit en el principal mercat comprador de l’àmbit estatal, els francesos ja han superat els britànics. Actualment, set de cada deu vendes tenen com a protagonistes compradors espanyols, i només tres transaccions es fan amb estrangers.

L’agència immobiliària líder a Menorca, amb més de 4.000 habitatges en cartera, és Bonnin Sansó. El seu director comercial, José Pons, explica que la dinàmica es va capgirar els anys 2020 i 2021, i que s’ha confirmat en el present exercici: “Els madrilenys han descobert l’illa i la veuen com una aposta segura per invertir-hi, però també com una segona residència estable”. I, sense aportar-ne dades, opina: “Catalunya ha perdut certes quotes de mercat i és una evidència que Madrid està més forta econòmicament i socialment”. En aquesta mateixa línia s’expressa Mònica Pons, de la Immobiliària Pons Morales: “Els catalans no estan comprant. Ara mateix són més venedors”. Segons la seva opinió, “la inestabilitat política influeix (a Catalunya), com també l’alegria i l’optimisme que es transmeten a altres bandes (com a Madrid)”.

La connexió Madrid-Menorca s’enforteix, malgrat gaudir de menys freqüències aèries, un fet que no deixa de ser sorprenent. Els vols entre la capital de l’estat espanyol i l’illa operen durant la major part de l’any en règim d’Obligatorietat de Servei Públic (OSP) i a uns preus sensiblement superiors al cost del bitllet entre Barcelona i Menorca, connexió que manté diversos enllaços diaris. A més, cal recordar que per via marítima la ruta amb la capital catalana supera amb escreix les places que hi ha des de València, port on teòricament tenen més accessibilitat els madrilenys que vulguin desplaçar-se amb un vehicle. En aquest sentit, José Pons diu que “Menorca sobreviu a moltes complicacions: socials, polítiques, demogràfiques i fins i tot les connexions aèries, tot i que pesa més el valor del que es troba a l’illa que els costos afegits per a qui ve de fora”.

Segons els agents immobiliaris, el perfil del comprador és divers i no respon a uns únics criteris de compra, però sí que s’ha constatat que cada vegada són més els que adquireixen una segona residència per fer-hi llargues estades, especialment les persones que tenen la possibilitat de teletreballar: “L’explosió d’aquesta manera de fer feina durant la pandèmia ha fet créixer el sector i les compres es registren a la ciutat, al camp o en urbanitzacions costaneres”. A Pons Morales han notat un augment de vendes a ses Vinyes (Fornells), als nuclis antics de Maó i Ciutadella, i en petites finques: “Ses Vinyes era una zona molt catalana i les darreres vendes són a madrilenys i estrangers. A més, hi ha poc mercat de revenda perquè no és especulatiu. Adquireixen les segones residències com a projecte de vida”.

Binibeca i Fornells, territoris catalans

L’increment de compradors madrilenys es fa palès per tot el territori. En canvi, hi ha zones, com Binibeca (Sant Lluís) i Fornells (es Mercadal), que es mantenen fidels a Catalunya, sobretot perquè les famílies catalanes hi venen any rere any. José Pons detalla els motius pels quals la compra d’habitatge actual augmenta arreu de Menorca: “El fet de no poder construir, les dificultats administratives o les complicacions per obtenir la llicència turística fa que el producte que reuneix els requisits guanyi valor i sigui, doncs, on més s’està invertint”.

Sa Caseta de Menorca és una empresa especialitzada en la zona de Fornells, Platges de Fornells, així com en altres urbanitzacions del Mercadal. Ells no han detectat un augment significatiu de compres de madrilenys, però reconeixen que són les dues comunitats autònomes predominants, segons comenta la propietària, Sole Triay: “A Platges de Fornells no ha canviat des de fa 15 o 20 anys, és a dir, hi predomina el català, però les vendes els darrers anys estan repartides amb els madrilenys”. D’altra banda, també s’observa una entrada molt forta en el mercat dels bascos. Segons aquesta agent immobiliària, “ara mateix hi ha les mateixes vendes a bascos que a catalans i madrilenys, perquè el darrer any han estat majoritaris els compradors del nord de l’estat espanyol”.

Pel que fa a la compra de segones residències per part d’estrangers, Menorca ha deixat de ser clarament britànica. Els compradors francesos s’han erigit com el mercat que més aposta per l’illa, malgrat que encara molt enfora dels compradors espanyols. José Pons, de Bonnin Sansó, assenyala que el francès “té un elevat poder d’inversió”. Per la seva banda, Sole Triay, de Sa Caseta de Menorca, afirma que a la zona nord de l’illa també s’han registrat vendes procedents d’altres mercats: “A urbanitzacions com Coves Noves i Arenal d’en Castell hi han entrat amb força els alemanys”.

Previsions incertes

El mercat immobiliari menorquí presenta importants incerteses, una volatilitat que fa imprevisible preveure la inèrcia que prendrà el preu mitjà de les segones residències a l’illa. Pons opina que hi ha moltes variables que, unides a la inestabilitat social i econòmica, impossibiliten establir un full de ruta: “No sabem què passarà a curt i mitjan termini, però sí que tenim clar que la destinació de Menorca està molt reafirmada. L’illa ofereix el que cerca molta gent”.

El director comercial de l’empresa menorquina deixa clar que el perfil del comprador actual dificulta al mateix temps les operacions d’aquelles persones que volen adquirir un primer habitatge: “La gent jove, per desgràcia, té moltes dificultats per accedir-hi, perquè les iniciatives per ajudar aquests perfils s’han deixat de banda. És una mancança i una assignatura pendent”.