El tram final de l'hivern més fosc com a mínim des del 2009

La manca de llum del sol està fent el tram final de l'hivern especialment difícil de passar. Des de principis de febrer la dinàmica d'humitat elevada, estancament i pols del Sàhara ha provocat una ratxa de dies grisos que és molt poc habitual. Quan ahir es va acabar el dia l'Observatori Fabra de Barcelona havia registrat només 10,2 hores de sol en tot el març, una dada que ni tal sols s'apropa a les 47 hores de sol que hi ha de mitjana en els vuit primer dies del mes. En alguns anys recents com el 2012 n'hi ha arribat a haver gairebé 70. L'única arrencada de març més grisa que hi ha registrada al Fabra és la del 1991, llavors n'hi va haver 5,8.

Això seria una anècdota si no vinguéssim d'un febrer també marcadament gris. En tot el mes a l'observatori del Tibidabo hi va haver 148 hores de sol, una dada que si bé no és un rècord, sí que és una de les més baixes des que es mesuren aquest tipus de dades al Fabra. El 2018 n'hi va haver 127, el 2003 118, però com a mínim des dels anys 90 no hi ha registrat cap febrer tan gris a Barcelona.

¿Es pot comparar la grisor de les últimes setmanes amb la de Londres? Es pot fer, però de mitjana Londres segueix sent una ciutat més grisa que la Barcelona de les últimes setmanes. De mitjana, a l'aeroport de Heathrow hi ha només 78 hores de sol al febrer. Cal tenir en compte que el dia dura menys a Londres que a Barcelona, però tot i així la diferència segueix sent clara.

Totes aquestes dades s'han obtingut amb un aparell anomenat heliògraf, que no és altra cosa que una gran bola de vidre que se situa amb una orientació i inclinació concreta tenint en compte la latitud. La bola de vidre augmenta el poder calorífic de la llum del sol, fins al punt que arriba a cremar una banda de paper ubicada al costat oposat del sol. Al final del dia l'observador recull la banda de paper i depenent dels trossos que estiguin cremats i els que no, es dedueixen les hores de sol. Segons l'observador del Fabra, Alfons Puertas, aquest febrer la pols del Sàhara ha provocat que la bola de vidre cremés el paper amb poca amplitud, però al final el que es té en compte és simplement si l'ha arribat a cremar o no.

En els darrers anys és més comú mesurar la llum del sol amb els anomenats piranòmetres, uns sensors que permeten saber amb precisió la quantitat de llum del sol que els arriba, bé sigui de forma directa o difusa. Aquí ja no es mesuren hores de sol sinó la quantitat de llum, hi hagi núvols o no. Amb aquestes dades d'algunes estacions del Meteocat hem pogut obtenir també registres d'altres punts de Catalunya i comparar-los amb la mitjana dels últims 11 anys. Les dades són diàries però hem aplicat una mitjana mòbil de cinc dies per veure més clarament la tendència.

Les dades revelen que hi ha uns quants observatoris que des de principis de febrer estan tenint continuadament menys llum del normal. Són especialment indrets pròxims a la costa, on els núvols han sovintejat de forma persistent en molts moments del febrer. El gràfic mostra la diferència en tant per cent entre la llum del 2021 i la mitjana. Es pot comprovar com en ciutats com Amposta, Tarragona, Sabadell i Barcelona hi ha menys llum del normal de forma continuada des de principis de febrer. En tots els observatoris analitzats no hi ha hagut cap tram final de l'hivern tan gris com a mínim des del 2009. En tots els casos la insolació ha sigut entre un 20% i un 25% més baixa des de principis de febrer, amb l'apunt particular d'Amposta, en què ha arribat a ser fins a un 31% més baixa. Les dades són especialment sorprenents en un context dels últims anys en què la tendència ha sigut cada cop cap a més lluminositat.

Un altre aspecte interessant dels gràfics és veure que, tot i que en molts indrets la foscor és continuada des de principis de febrer, el “forat” més gros es dibuixa a principis d'any, sobretot en ciutats com Tàrrega i Cervera, on la nevada i la posterior boira gebradora de principis d'any van provocar un ambient totalment gris durant uns quants dies. Això també ens diu que el febrer hi ha hagut molts núvols, però que en molts moments no han sigut prou espessos per impedir que arribés una quantitat raonable de llum del sol.