Rio de Janeiro salva la seva imatge davant del món

Rio De JaneiroAcabada la festa olímpica, el Brasil mira amb escepticisme el futur més immediat, però orgullós de com han anat els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i d’haver fet callar els que preveien l’apocalipsi. Si bé ningú ha gosat dir que han sigut els millors Jocs de la història, la valoració general és que han sigut molt millors del que s’esperava i que tots els problemes que els amenaçaven o bé s’han reduït o bé ni han aparegut. De fet, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, els va titllar d’“icònics”, pels paisatges únics on s’han disputat algunes de les proves.

Els pavellons i recintes esportius han sigut finalment d’alt nivell; l’amenaça del Zika, com ja es preveia, ha quedat en no res pel fet de ser hivern i haver-hi temperatures més baixes de les que necessita el mosquit; del mal estat de les aigües ningú n’ha parlat; el transport, comparat amb el dia a dia a Rio, ha funcionat prou bé, i els problemes de seguretat han quedat resolts portant l’exèrcit i tota la policia al carrer, cosa que ha donat una imatge d’autèntic búnquer.

“Ha sigut un èxit. Com a president del comitè organitzador estic content de tenir aquest reconeixement nacional i internacional, especialment pels que van parlar molt malament de diversos aspectes. S’han hagut d’empassar les seves paraules”, va dir ahir Arthur Nuzman, president del Comitè Olímpic Organitzador.

De fet, una enquesta divulgada diumenge concloïa que els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro han sigut “un malbaratament que ha sortit bé” . El 57% dels entrevistats creuen que el Brasil ha transmès una imatge “positiva” de cara al món, si bé un 62% consideren que els Jocs han portat més perjudicis que beneficis al país.

El punt més negatiu

Probablement el punt més negatiu a Rio 2016 ha sigut la falta de públic. En molt pocs partits i competicions s’ha vist un ple total, malgrat que ja no quedaven entrades a la venda. Les finals dels 100 i els 200 metres llisos masculins -amb Usain Bolt-, la majoria dels partits de la selecció nord-americana de bàsquet masculí (excepte la final) i fins i tot els partits de la mateixa selecció brasilera masculina de futbol no estaven plens. Per dos motius: el primer, que els comitès olímpics no van aconseguir vendre les entrades de què disposaven; el segon, que molts brasilers van comprar diverses entrades amb la intenció de revendre-les posteriorment a un preu molt més alt, cosa que no van aconseguir. I l’alt preu dels bitllets d’avió des de parts llunyanes del Brasil i dels hotels a la ciutat van acabar fent desistir molts brasilers d’altres punts del país que ja tenien la seva entrada.

L’altre aspecte negatiu del públic ha sigut el seu comportament, amb una hostilitat contra els atletes i equips rivals del Brasil que va provocar que el Comitè Organitzador fes una inèdita crida al públic perquè mostrés un bon comportament i “esperit olímpic”.

La gran incògnita arriba ara: de què hauran servit els Jocs? Els problemes de seguretat, transport i sanitat de Rio de Janeiro continuen ben evidents. La crisi econòmica que viu el país i la més que probable destitució que farà de la presidenta electa, Dilma Rousseff, en els pròxims dies el Senat fan entreveure que el record olímpic quedarà esborrat, almenys a curt termini.

L’actuació de la delegació brasilera, de fet, podria resumir per si sola el que han sigut els Jocs de Rio: ha complert, però sense ser extraordinària. Tot i no haver aconseguit l’objectiu d’acabar entre els 10 primers països en el medaller, ha aconseguit la millor actuació de la seva història, amb un 13è lloc amb set medalles d’or, sis de plata i sis de bronze. L’or olímpic en futbol masculí, el gran objectiu del país en aquests Jocs, s’ha celebrat com si fos un Mundial. Juntament amb l’or olímpic de la selecció masculina de voleibol -el segon gran esport del país- han servit per tapar alguns grans fracassos del país amfitrió, com les seleccions femenines de futbol i voleibol, les dues d’handbol i la saltadora de perxa Fabiana Murer, campiona mundial i màxima favorita a l’or en absència de la russa Ielena Isinbàieva, i que no va arribar ni a la final.