Un projecte olímpic molt modificat

Rio De JaneiroQui compari el projecte presentat per la candidatura olímpica de Rio de Janeiro el 2009, quan la ciutat va ser escollida seu dels Jocs Olímpics, amb el resultat final que es podrà veure quan comencin les competicions, hi trobarà diferències notables. Nou de les deu grans obres previstes en la candidatura olímpica de Rio de Janeiro han sigut modificades perquè estiguessin acabades a temps o dins del pressupost previst, uns “retocs” que han costat almenys 3.500 milions d’euros. De fet, ningú sap del cert el cost total dels Jocs Olímpics de Rio. L’últim document oficial, del gener, calculava en uns 11.000 milions d’euros, sense incloure-hi els costos en seguretat -divendres es va informar que les forces nacionals de seguretat hauran d’assumir una responsabilitat extra de control dins dels estadis, ja que l’empresa contractada per fer-ho no compleix les exigències del COI perquè només ha contractat 500 dels 3.000 empleats pactats- ni en projectes per netejar la badia de Guanabara. Des de llavors, hi ha hagut diversos projectes modificats i cancel·lacions de contractes. El Comitè Organitzador ja ha dit que no divulgarà el cost final fins després dels Jocs.

L’incompliment del projecte inicial de qualsevol obra és habitual al Brasil, on la corrupció i la falta de fiscalització permeten fer canvis que, generalment, sempre acaben beneficiant els constructors. En alguns casos, les obres s’aturen ja començades, i en altres, ni tan sols es comencen.

El millor exemple és el Mundial de futbol del 2014, que quatre anys abans preveia inicialment 48 obres de mobilitat urbana i 25 en reforma d’aeroports. El 2013, un any abans del torneig, eren 51 obres de mobilitat i 23 en aeroports. El resultat? Avui dia encara falten 35 obres per acabar. Algunes no han ni començat. A Fortaleza, per exemple, encara esperen el 60 per cent de les obres promeses pel Mundial, del qual va ser una de les 12 seus.

Per als Jocs Olímpics de Rio, ja se sap que un dels projectes estrella, la neteja de la badia de Guanabara, no arribarà a temps. La candidatura inicial prometia reduir en un 80 per cent els residus humans i escombraries que van a parar a les aigües de la badia, on fins a 15 municipis aboquen el seu clavegueram a cel obert i sense cap mena de tractament. Amb la boca petita, el Comitè Organitzador admet que no s’arriba ni al 40 per cent de reducció, malgrat que fa 22 anys que hi ha projectes per netejar les aigües.

El metro fins a Barra da Tijuca, on hi ha el Parc Olímpic i considerada la gran obra de mobilitat per als Jocs, ha tingut diverses “actualitzacions”, fins al punt que haurà costat 21 vegades més del que estava previst. Ahir mateix, de fet, el president interí Michel Temer va inaugurar-lo. “Els Jocs Olímpics han constituït un pretext per millorar tot Rio de Janeiro”, va assenyalar en el seu discurs inaugural, en què també va destacar el gran “llegat” que deixaran la resta d’obres a la ciutat. De moment, però, aquest transport només podrà ser utilitzat pels assistents als Jocs Olímpics i els Paralímpics, i no serà fins al dia 19 de setembre, quan finalitzi la cita paralímpica, que la línia 4 es posarà a disposició de tots els brasilers. Els ciutadans també gaudiran del tramvia instal·lat al centre de la ciutat, però també ho faran amb un resultat pitjor del que estava previst: al tramvia s’hi faran només tres de les sis obres projectades i 32 de les 42 estacions que s’havien promès.

Les arenes esportives que seran utilitzades pels Jocs tampoc se salven dels canvis. L’estadi de tenis, amb capacitat per a 10.000 persones, només tindrà cobertura per a una quarta part de l’arena, malgrat l’exigència inicial del Comitè Olímpic Internacional (COI) d’instal·lar una visera que protegís de la pluja tots els espectadors. “Per reduir costos i accelerar les obres, l’alcalde va decidir retirar tota la visera. El COI no ho va acceptar, perquè la família olímpica quedaria descoberta. La solució va ser construir una quarta part de la visera, però va fer que haguéssim de recalcular instal·lacions acústiques, il·luminació o drenatge, entre altres coses”, explica un dels enginyers de l’empresa que liderava el consorci, sota condició d’anonimat.

El velòdrom, l’obra que s’ha entregat més tard i que ha fet anar més de bòlit el COI, ha vist modificada part de la seva estructura. El mateix ha passat amb el parc aquàtic, la piscina olímpica, el complex de Deodoro -on es disputaran diverses proves- o l’estadi olímpic. Els experts, però, alerten del risc que suposen a vegades els canvis amb les obres ja iniciades. “Licitacions fetes sobre projectes bàsics no són sinònim d’una bona enginyeria. La falta d’un projecte consistent pot comprometre la qualitat de l’obra i fins i tot causar víctimes. La part estructural és fonamental i necessita estar ben detallada”, assegura el president del Consell Regional d’Enginyeria i Agronomia (Crea) de Rio de Janeiro, Reynaldo Barros.