Belmonte 2016: més mentalitat guanyadora que mai
Barcelona“La diferència entre l’èxit i el fracàs no és metodològica, és mental. És la capacitat de dir «ara em toca a mi»”. I Mireia Belmonte va fer cas de la màxima que el seu entrenador Fred Vergnoux promulgava en una entrevista prèvia, i va dir que era el seu torn. La seva hora. La nedadora badalonina va penjar-se la medalla de bronze en la final dels 400 m estils la nit de dissabte a diumenge després d’una exhibició de potència i fe en l’última piscina. Amb l’or i la plata lluny del seu abast pel passeig autoritari de l’hongaresa Katinka Hosszú, destacada des del principi i que va rebaixar el rècord del món en més de dos segons (4:26.36), i el bon ritme de la nord-americana Maya Dirado (4:31.15), consolidada en la segona posició durant tota la carrera, a Belmonte només li va quedar esprintar en l’últim 50 m crol per batre la britànica Hannah Miley, que li treia mig cos en l’últim viratge, i assegurar-se un lloc al podi. El 4:32.39 final de Belmonte millora considerablement la vuitena posició que, ara fa quatre anys, va aconseguir a Londres 2012.
La badalonina no oblida aquell record, clau en l’evolució actual de la nedadora de l’UCAM Fuensanta. L’anàlisi posterior que Belmonte i Vergnoux han fet d’aquella primera actuació en els Jocs Olímpics de Londres sempre l’ha situada com el punt d’inflexió que va encendre la metxa, que va ensenyar el camí a Belmonte, que l’endemà aconseguiria la primera de les dues plates a la piscina anglesa. I encara dura l’efecte d’aquell primer aprenentatge olímpic. En el 400 m estils de la nit de dissabte, es va deixar veure tota la maduresa de la badalonina. No es va deixar intimidar pel ritme infernal de Hosszú en la papallona, ni per les posicions perdudes després del 100 m esquena, el seu pitjor estil. Va conservar la calma per anar guanyant metres en la braça i es va centrar en la bona execució del seu pla de carrera, que guardava el millor per al tram final de la prova. “T’has d’aïllar del que facin als altres carrers, enviar-te missatges positius i centrar-te en la teva carrera”, va explicar la protagonista en declaracions a Televisió Espanyola després de l’entrega de medalles, on se la va veure molt emocionada.
El pla li va sortir rodó i va destapar molts mesos de preparació. “Mireia ha guanyat molta potència per arribar bé a l’últim 50”, admetia Vergnoux al diari El País fa uns dies. Amb 25 anys, la millora de Belmonte està experimentant un creixement de la intensitat, però ho està pagant amb un descens del temps que és capaç de mantenir-la al màxim. Per això cal una bona regulació durant la carrera. I per això, també, cada cop li costa més ser fiable en les proves de fons, malgrat que Belmonte participarà al 800 m lliure, una de les distàncies en què va fer medalla fa quatre anys.
Però ella vol nedar la prova. Vol tornar-se a provar contra les millors del món. És la seva manera d’interpretar la competició, un escenari en què, especialment després del boom viscut a Londres, ha deixat de tremolar. Les grans cites no només no la fan trontollar sinó que treuen la millor versió d’ella mateixa. Va ser, de fet, la finalista que va reaccionar més ràpid a la senyal de sortida (0,61), un símptoma més de la confiança amb què afrontava la final, a la qual havia arribat amb el segon millor temps en les sèries. “Estic animada de cara als Jocs. He millorat mentalment i hi aniré més preparada que fa quatre anys”, havia confessat després dels campionats d’Espanya celebrats a Las Palmas de Gran Canaria a mitjan juliol. La prova li va donar la raó. “No podia deixar de nedar al màxim fins a tocar la paret”, va explicar sobre la seva remuntada final, que li va permetre treure quinze centèsimes a Miley. L’últim parcial de Belmonte va ser el segon més ràpid de les finalistes, amb un genial 29,82 en l’última piscina. Només la canadenca Emily Overholt va nedar-lo en menys temps (29,76), però va acabar cinquena, per darrere de Miley (30,81).
La satisfacció era absoluta. “He fet medalla el primer dia, no es pot demanar més”. Així, alleugerida però alhora motivada, Belmonte assumia que havia inaugurat el medaller espanyol amb un bronze esperançador. Però ahir no va poder estirar l’eufòria amb una altra final i es va quedar fora dels 400 m lliure, en què va pagar el desgast de la nit anterior. El seu 4:08.12 la va deixar cinquena de la sèrie (la mallorquina Melanie Costa va ser sisena, 4:08.96) i lluny dels registres de les finalistes. La clara favorita per penjar-se l’or en la distància és la nord-americana Katie Ledecky, que va classificar-se amb un rècord olímpic estratosfèric (3:58.71), molt a prop del seu propi rècord del món (3:58.37). Ledecky és l’única nedadora que ha baixat dels 4 minuts en l’era dels banyadors tèxtils -i no de poliuretà.
Els 400 m lliure eren una mena de procés de recuperació en la planificació de Belmonte, entre el 400 estils i el 200 estils, la prova en què té més males perspectives. La carrera bona haurien de ser els 200 papallona, “la que més bé s’ha preparat”, segons Vergnoux. Encara queda molta Belmonte per veure a Rio.
Jessica Vall, a les semifinals dels 100 braça
Amb un temps d’1:07.07, la nedadora Jessica Vall va assegurar-se una plaça a les semifinals dels 100 m braça, tot i que en 14è lloc, només per davant de la turca Günes i la japonesa Watanabe i a més d’un segon de les primeres. No sembla que, aquesta matinada, pugui millorar per ser a la final, que es disputarà la nit de dilluns a dimarts, a les 3.54 h. La jornada classificatòria a l’estadi aquàtic també va deixar un rècord d’Espanya de l’equip de relleu masculí al 4x100 m lliure, amb un crono de 3:16.71. El van formar, en aquest ordre, Markel Alberdi, Miguel Ortiz-Cañavate, Aitor Martínez i Bruno Ortiz-Cañavate.