L'atleta Lilesa demana asil polític al Brasil, tot i que Etiòpia assegura que no hi haurà represàlies

BarcelonaDesprés de guanyar la medalla de plata a la marató, l'atleta etíop Feyisa Lilesa va protagonitzar una de les imatges dels Jocs. Lilesa va creuar les braços sobre el cap per fer el gest d'estar encadenat en el moment de travessar la línia d'arribada, gest que va explicar en roda de premsa. "És un gest per donar suport als manifestants que han estat assassinats aquests dies al meu país. Ells també fan aquest gest. Vull deixar clar que condemno la repressió i la violència del govern i que tinc amics i familiars a la presó. El govern mata la meva gent, els oromos, gent sense recursos". Lilesa va afegir: "Si torno, puc ser assassinat, puc acabar a la presó, potser no volen que torni".

És per això que l'atleta, que tem per la seva vida, ha demanat asil polític al Brasil fins que aclareixi la seva situació legal. "Em mataran. No tinc cap altre visat, així que em quedaré aquí, i si aconsegueixo un altre visat, aniré als Estats Units", ha assegurat, segons informa 'The Guardian'.

Durant els últims anys s'han viscut incidents i manifestacions a la regió d'Oròmia, al centre d'Etiòpia, una regió poblada majoritàriament pels oromos, una ètnia que arriba a ser el 35% de tota la població del país. Els últims mesos les manifestacions han acabat amb morts. "En nou mesos s'han mort més de 1.000 persones durant les protestes", explicava Lilesa.

Des de les xarxes socials, un ciutadà nord-americà ha decidit engegar una campanya de 'crowdfunding' per recaptar diners per ajudar l'atleta etíop. En un dia ja ha aconseguit més de 85.000 dòlars –prop de 75.000 euros–, i encara està en marxa.

El govern etíop ja ha mogut fitxa i ha anunciat que no prendrà represàlies contra el maratonià després d'haver fet aquest gest. Tot al contrari: ha assegurat que el rebrà amb tots els honors. "És un atleta que ha aconseguit una medalla de plata per al seu país. Si bé no estan permesos els missatges polítics als Jocs Olímpics, tindrà una rebuda amb tots els honors al costat de la resta de l'equip", ha indicat un portaveu del govern a la ràdio local Fana Broadcasting Corporate.

Etiòpia, un dels governs més repressius d'Àfrica

Diferents grups d'oromos i amhares denuncien que el govern, cada cop menys democràtic, ha iniciat una política d'annexió de terres per beneficiar-se'n. El govern de Hailemariam Desalegn ha estat acusat d'empresonar opositors i periodistes, defensant els privilegis de l'ètnia que controla el govern, els tigrinyes, originaris del nord.

Etiòpia és un dels països que exerceixen més pressió sobre els mitjans de comunicació i partits opositors, un fet denunciat per organitzacions com Human Rights Watch, que assegura que des del 2010 s'han hagut d'exiliar més de 60 periodistes etíops per por de la repressió política.

Meles Zenawi, el primer ministre d'Etiòpia que va aixecar el país de la ruïna de la guerra civil i va convertir-lo en una de les economies amb un creixement més accelerat d'Àfrica, va morir ara fa uns anys i va deixar el càrrec a Hailemariam Desalegn, el ministre d'Afers Estrangers i vice primer ministre. Desalegn ha mantingut contactes per seguir sent un bon aliat dels Estats Units, però ha continuat amb el règim de repressió que ja va iniciar Zenawi, que va passar de salvador, després d'anys de dictadura, a repressor. Etiòpia és considerat un dels governs més repressius d'Àfrica, tot i que segueix rebent uns 800 milions d'euros l'any en ajuda dels Estats Units.