L'equip paralímpic rus, l'última víctima de l'informe McLaren

BarcelonaRússia no disputarà definitivament els Jocs Paralímpics. Així ho ha confirmat aquest matí el Tribunal Arbitral de l'Esport (TAS), que ha desestimat el recurs que va presentar el país europeu arran de la decisió del Comitè Paralímpic Internacional (CPI). "Suspenem provisionalment com a membre de l'organisme el Comitè Paralímpic Rus i, per això, el seu equip no competirà als Jocs", va dir fa 16 dies Philip Craven, verbalitzant la mesura de l'organisme que dirigeix.

"Estan fora per la seva incapacitat per complir les responsabilitats i obligacions que marca el Codi Antidopatge", ha apuntat el TAS, rotund. La ferida no cicatritza, i possiblement no ho farà. L'estat que presideix Vladímir Putin difícilment oblidarà aquest any, marcat pel capítol final del cicle olímpic i l'informe McLaren, que va detectar 44 casos d'esportistes que van manipular les seves proves antidopatge durant els Jocs d'Hivern de Sotxi 2014.

"Van destruir de forma intencionada més de 1.400 anàlisis", va denunciar prèviament l'Agència Mundial d'Antidopatge (WADA). "Ens solidaritzem amb els esportistes paralímpics que no han fet trampes i que no podran competir, però no hem tingut cap altra opció", es disculpava Craven, amb un punt d'incoherència després de la postura increïblement flexible d'unes setmanes enrere del seu homònim COI.

Mateixa postura, decisions diferents

La màxima autoritat en qüestions d'esport olímpic, evitant prendre una decisió lapidària com la que s'ha confirmat aquest dimarts, va deixar en mans de totes les federacions internacionals de cada esport determinar quins esportistes russos estaven nets i quins no i, per tant, podien formar part de la família de Rio 2016.

"Havíem d'equilibrar la responsabilitat col·lectiva com a concepte i la justícia individual que es deu a cada esportista i ésser humà", va explicar el seu màxim dirigent, Thomas Bach. L'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme va decidir unilateralment deixar fora els 67 atletes de la delegació russa, una de les grans potències internacionals. Daria Klíshina va ser la gran excepció en acreditar que porta anys residint lluny del seu país i que no tenia relació amb aquesta trama.

Les conseqüències socials i estrictament relacionades amb la competició han estat significatives. Els europeus han ocupat la quarta plaça del medaller dels Jocs amb un total de 56 medalles (19 ors, 18 plates i 19 bronzes), 26 menys que les aconseguides a Londres 2012 (5 ors, 8 plates i 13 bronzes menys).

Tornar a l'honestedat

La baixa –forçada– de Ielena Issinbàieva, una de les cares de la cita al costat d'Usain Bolt o Michael Phelps, entre d'altres, ha afectat l'impacte mediàtic de les disciplines que es van celebrar a l'Estadi Olímpic. Els casos de dopatge també es van viure als estadis i a la Vila. "Hi ha persones que han donat positiu diverses vegades i estan aquí, competint, lluitant per pujar al podi. No ho entenc. Això trenca amb els valors del món de l'esport", va dir Phelps, fent referència a Iúlia Efimova.

El món de la natació no perdona la quatre vegades campiona del món, sancionada fa uns mesos per un positiu per meldoni i l’any 2013 per esteroides anabolitzants i plata als 200 i 100 metres braça a les piscines brasileres. L'estatunidenca Lilly King, guanyadora de la segona modalitat, va comentar que el seu or és "la prova que confirma que es pot ser la millor sense la necessitat de fer trampes".

Davant la situació, Rússia busca solucions. La necessitat de recuperar l'esperit olímpic (els seus valors) és prioritària per al seu Comitè Olímpic, que establirà una comissió independent per a la lluita contra el dopatge. "L'esport ha de ser net", diu Putin, que ha proposat la creació d'una comissió pública independent per al control del dopatge en l'atletisme.