El Purito diu adéu al ciclisme amb un diploma olímpic

BarcelonaAmb el cap ben alt i amb un diploma sota el braç. Així es va acomiadar ahir Joaquim Purito Rodríguez del món del ciclisme, que va poder gaudir del seu incansable talent per últim cop en la modalitat de carretera dels Jocs Olímpics de Rio. En una cursa atípica, marcada pels canvis i per les caigudes, el de Parets del Vallès, de 37 anys, va esprémer el seu debut a la cita internacional fins a creuar la meta en cinquena posició.

Tot i el seu bon ritme i ser clarament el millor de l’equip espanyol, que va decebre sota la direcció del murcià Alejandro Valverde, el català no va poder superar el belga Greg Van Avermaet, que aconseguir l’or perquè va imposar-se en un suau esprint a Jakob Fuglsang i Rafal Majka, possiblement el gran perdedor de la prova. El polonès no va poder mantenir un ritme guanyador malgrat que es va quedar sol a pocs quilòmetres del final i amb 20 segons de marge a causa de les caigudes de Vincenzo Nibali i Sergio Luis Henao. “Estava bé, especialment durant les últimes voltes. Ha sigut una llàstima no poder lluitar amb els tres primers classificats perquè tenia cames per penjar-me una medalla”, va comentar el Purito, trepitjant ja terra brasiler.

Esforç competitiu

Ho va intentar, utilitzant fins i tot estratègia, organitzant aquest escamot que amenaçava Majka a només set quilòmetres per a la línia de meta. Es produïa el caos de l’egoïsme davant la possibilitat de penjar-se una medalla. Després dels ascensos i la dificultat de mantenir les forces, l’acció es va resoldre en el tram final dels més de 237 km de carrera.

Van Avermaet i Fuglsang van prendre la iniciativa, atacant i apropant-se a la lluita per la victòria. “L’equip i jo hem tingut molta mala sort amb les caigudes, però no hem sigut els únics. Ha estat un descens molt complicat. Després de baixar la penúltima pujada a l’alt de Vista Xinesa, Valverde m’ha confessat que no podria guanyar, i m’ha intentat donar un cop de mà”, va admetre Rodríguez, que pal·lia la satisfacció amb un punt de decepció i malenconia. No tant per no haver estat capaç d’imposar-se al francès Julian Alaphilippe en els últims metres. Els adéus mai són senzills. Un dels millors ciclistes de la història de l’esport català no tornarà a lluir en un gran circuit, ni tindrà opcions d’endur-se un mallot del color del triomf. “Sempre he dit que m’agradaria retirar-me aquí”, va dir a Rio, confirmant així un desig que va anunciar mesos enrere. El Purito, tot i quedar-se a un grapat de segons del podi olímpic, deixa l’esport professional per la porta gran.