Natàlia Arisa: “Vam cantar ‘Hallelujah’ i no vam poder continuar”

BarcelonaUn teclat de piano electrònic acompanya Natàlia Arisa vagi on vagi. Dijous de la setmana passada aquesta metgessa i musicoterapeuta va topar amb les informacions dels atemptats just quan entrava a la residència Augusta Parc de Barcelona, on anava a visitar una amiga de la família. “Em va sorprendre perquè hi havia molta gent al voltant de la televisió. Després de veure què havia passat, vaig anar a fer una volta pel jardí per assimilar-ho”, explica.

La Natàlia volia ajudar, així que va trucar a una amiga metgessa per donar un cop de mà a urgències. “Em va dir que tenien molts voluntaris i que estava controlat”, rememora. Tot i això, els fets i la necessitat de donar suport a les víctimes ressonaven dins la seva ment. “Resava mentre anava cap a casa i vaig pensar: «Res extern a mi pot fer que tingui por»”, diu. L’endemà, la Natàlia va agafar el teclat i se’n va anar fins a l’Hospital del Mar. Allà una metgessa li va dir que faria més servei a l’Hospital de Sant Pau, on s’havien derivat molts infants víctimes de l’atropellament. “Mentre pujava a pediatria vaig veure un home amb tota la cama embenada, plorant. Al seu costat una dona parlava en un francès molt dolç”, indica. Precisament la Natàlia va entrar a l’habitació on hi havia ingressada la filla d’aquest home, una nena de dos anys. El pare “només deia que necessitava veure la mare, però ella estava ingressada al Clínic” i, per distreure’ls, la musicoterapeuta va col·locar el teclat sobre el llit i va començar a cantar amb la nena. “Només entonàvem el so de cada nota, però el pare es va emocionar molt. També vam cantar la primera estrofa d’ Hallelujah, de Leonard Cohen, però els plors no ens van deixar continuar”, recorda amb un somriure.

Des de l’Hospital de Sant Pau, la Natàlia va anar fins a l’Hospital Clínic, on la van convidar a entrar a l’habitació de dos germans, un nadó i un nen de dos anys. “El gran estava una mica atabalat. Vam improvisar amb la música més senzilla, però ja vaig veure que feia efecte”, explica. Malgrat que la Natàlia ha treballat de musicoterapeuta amb infants durant anys, assegura que mai ho havia viscut d’aquesta manera. “Quan ets allà i els veus, t’adones que donar el millor de tu és el que has vingut a fer”, afirma. En el seu cas, va regalar-los música per combatre un moment de terror. “Vaig voler crear un record musical per a ells, per donar un sentit diferent d’allò que acabaven de viure”, diu.