María Rodríguez: “L’únic que pots fer és dir-li: soc aquí”

BarcelonaAlguns dels ferits menys greus en l’atemptat a la Rambla de Barcelona van ser atesos al centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) de Sant Martí, on aquell dia María Rodríguez, que és resident de quart any de medicina, tenia guàrdia. Les primeres notícies de l’atemptat li van arribar a través de l’emissora de l’ambulància del SEM que en aquell moment acabava d’arribar per traslladar un ferit.

Al cap de dues hores de l’atemptat van arribar cinc ferits que venien classificats amb una etiqueta groga, la que identifica les víctimes menys greus segons el protocol d’actuació per a emergències amb múltiples víctimes. La María, que està en el quart any de residència, feia poc que havia estudiat els quatre nivells amb què el SEM identifica les víctimes -verd, groc, vermell i negre, de menys a més greu- en funció de la seva gravetat. “Em va impactar molt veure els ferits amb aquestes etiquetes perquè això ho estudies però no imagines mai que ho veuràs”, admet. Els primers ferits els van portar els bombers i venien sense llitera. “Un dels ferits el portaven agafat un bomber pels braços i un altre pels peus”, explica. La seva tasca, un cop curades les ferides -contusions lleus, la majoria-, va ser “acompanyar” els ferits. “Vaig intentar fer el que vaig poder. Et sents impotent davant d’una persona que plora i l’únic que pots fer és dir-li: «Soc aquí i no em mouré de la cadira fins que et retrobis amb algun familiar»”, recorda.

Un dels casos que més la va impactar és el d’una família estrangera que, excepte el pare, que va quedar il·lès, van resultar tots ferits. Al CUAP Sant Martí va arribar el fill, un jove estudiant de medicina, que es trobava en estat de xoc. La mare i la germana van ingressar a l’Hospital del Mar. La mare, amb un traumatisme cranioencefàlic, està greu. “Un cop li vam curar les contusions vam córrer per donar-li l’alta perquè es pogués reunir amb la seva família”, explica la María. També la va impressionar la solidaritat entre els ferits. Un noi, que va resultar ferit lleu quan la furgoneta el va impactar per darrere i li va provocar rascades, va assistir la família estrangera poc després de l’atropellament i al CUAP es va retrobar, emocionat, amb el fill.

La feina de la María és atendre els altres però reconeix que la tarda de dijous la va viure amb “angoixa”. “Tens la preocupació que no li hagi passat res a ningú dels teus familiars i amics, però a la vegada estàs atenent altres persones i ho vaig viure malament, pendent del telèfon entre pacient i pacient”, reconeix aquesta jove metge.