Luis Gavin: “Ser solidari és egoista: et fa sentir tan bé...”

BarcelonaLuis Gavin ho va tenir clar des del primer moment: l’atemptat a Barcelona no el deixaria tancat a casa. Al contrari, l’atac jihadista li va fer treure el millor d’ell mateix. Quan va sentir a la televisió que l’associació d’apartaments turístics de Barcelona, Apartur, cedia pisos gratis als turistes que no podien tornar a l’hotel, va decidir donar un cop de mà. “Vaig pensar que els turistes no se n’assabentarien, perquè no devien tenir wifi i perquè potser no entenen l’idioma”, explica.

Quan va arribar a la plaça Universitat, on tothom esperava que es reobrís la Rambla, el Luis va quedar astorat. “Hi havia moltíssima gent, famílies senceres i molts nens, tots estirats en un banc de la plaça”, recorda. Va buscar a Google el telèfon d’Apartur i va posar-se a disposició de l’entitat. “Jo només buscava famílies amb nens, perquè la gent gran està cansada però entén què passa. En canvi, els nens no entenien res del que passava a Barcelona i això em destrossava”, explica el Luis, que encara ara s’emociona recordant el dia de l’atemptat.

Però no tothom va entendre la solidaritat del Luis. La primera família a la qual es va acostar va rebutjar l’ajuda perquè en desconfiava. “Vaig veure llavors una família de marroquins amb quatre nens, i m’imaginava que es devien sentir molt malament, perquè a aquella hora ja se sabia el nom dels autors de l’atemptat”, diu.

El procediment era cada vegada el mateix: localitzava una família, trucava a Apartur demanant un apartament i esperava que l’entitat busqués un pis. Quan contactava amb el propietari, el Luis parava un taxi que, també gratuïtament, traslladava les famílies a l’adreça que els indicava. En total, Apartur va poder recol·locar al voltant d’una quarantena de persones en diferents pisos. “No és una crítica, però caldria que les institucions tinguessin un protocol en aquests casos, almenys per repartir aigua i entrepans a la gent”, apunta ara, sense retrets.

El Luis, optimista de mena, prefereix fixar-se només en les coses positives que van passar aquella tarda. Intentarà mantenir el contacte amb una família de Portugal, una noia de Hong Kong i una dona xinesa que viatjava amb la seva filla. “Em quedo amb la reacció dels barcelonins”, diu. Al final de la conversa, i sense amagar l’emoció que li provoca recordar aquell dia, el Luis assegura que, malgrat tot, qui se n’endú més coses és ell: “Ser solidari és tan egoista... Et fa sentir tan, però tan bé...”