Arnau Sanz: “Necessitaven conversa, més que aigua o menjar”

BarcelonaArnau Sanz es va passar tota la tarda neguitós. Des del moment de l’atemptat va estar enganxat a les últimes informacions per saber què havia passat i com evolucionaven les notícies. Va ser al vespre quan un amic seu li va enviar un whatsapp: feia hores que era dins el cotxe a la Ronda de Dalt intentant sortir de Barcelona. Era l’operació Gàbia, l’operatiu que els Mossos d’Esquadra van activar dijous després de l’atemptat a la Rambla i que va consistir a instal·lar controls a les principals vies d’entrada i de sortida de la ciutat per evitar que alguna persona sospitosa es pogués escapar. L’autor de l’atropellament massiu a la Rambla va aconseguir fugir de Barcelona, però milers de vehicles, en canvi, van quedar atrapats a les rondes, la Diagonal i la Meridiana durant moltes hores, tota la nit en alguns casos.

L’Arnau, des de casa seva, seguia enganxat a la informació. Hi acabava d’haver l’atemptat de Cambrils, estava molt nerviós, no podia dormir i va decidir sortir a prendre l’aire. I, com que viu molt a prop de la Meridiana, va agafar un parell d’ampolles d’aigua, una garrafa i barretes energètiques. “No vaig fer res d’extraordinari, simplement em vaig acostar a la cua llarguíssima de cotxes que hi havia per oferir-los aigua o barretes”. Les provisions es van acabar de seguida i, com que coneix el barri, va decidir acostar-se a la font més propera per reomplir la garrafa d’aigua i amb gots de plàstic l’anava repartint. Va passar-se fins a les 6 del matí omplint garrafes. No va ser l’únic: diversos grups de veïns també van fer el mateix. “Els cotxes estaven amb el motor parat, perquè en tota la nit pràcticament no es van poder moure gens. Però tothom s’ho prenia amb paciència perquè sabíem que era necessari i que, a més, tard o d’hora podrien avançar”, explica. “Els vehicles esperaven i, a vegades, agafaven aigua, però el que més buscaven era conversa: per compartir el debat sobre què havia passat”, afegeix.

El problema del punt de la Meridiana on era l’Arnau, a l’alçada de l’edifici Heron City de Barcelona, era que les botigues dels voltants estaven tancades i la majoria dels ocupants dels vehicles no sabien on hi havia fonts. Per això els passatgers agraïen l’ajuda.

“L’endemà havia d’anar a treballar però no em feia res, simplement volia ser-hi”, diu l’Arnau. Així, entre tots van ajudar-se a gestionar els nervis i la preocupació pel que havia passat.