Adal Márquez i Henry de Falaise: “Ara sí, brindem per la vida!”

BarcelonaL’Adal Márquez, el bàrman del Boadas, és de somriure fàcil, però la cara se li il·lumina encara més quan els tres joves estudiants francesos Henry de Falaise, Gabriel Dupont i Guillaume -que prefereix no donar el seu cognom- travessen la porta de la històrica cocteleria. Tots tres eren a la Rambla el dia de l’atemptat. En van sortir il·lesos i van ajudar a socórrer els primers ferits. A una dona en estat de xoc la van portar a la cocteleria, a tocar de la Rambla, perquè es recuperés, mentre tornaven a ajudar més ferits. “Tothom que era allà va ajudar, sense que importés l’origen”, expliquen els nois.

Els tres amics, com molts altres turistes que fugien de la Rambla en els moments de confusió, es van refugiar al Boadas. Allà hi havia l’Adal, que abans d’abaixar la persiana del Boadas va deixar entrar una vintena de persones encara molt espantades pel que havia passat. Alguns, com un grup de turistes d’Indonèsia, no sabien què estava passant. “L’Adal es va assegurar que tothom estigués tranquil i pogués connectar amb els seus familiars. Ens va proporcionar telèfon i wifi. És el millor bàrman del món!”, deia ahir el Guillaume. Tots quatre van brindar ahir amb cava Rovellats quan es van retrobar: “Per la vida!”

“Aquí l’heroi és l’Henry. Quan tots estaven cridant i desesperats ell els va agafar de les mans i va calmar tothom amb una pregària”, explica l’Adal. L’ambient automàticament es va relaxar. “És el poder de la pregària, no importava de quina religió era cadascú”, diu l’Henry, que explica que va resar un parenostre i un avemaria en francès. Els bàrmans tenen prohibit beure durant el servei. Dijous va ser una excepció. Es van servir Negronis, gintònics, whiskys, aigua, galetes, cacauets i el que calgués. Es van estar cinc hores dins de la cocteleria, fins que els Mossos els van desallotjar. Al carrer, però, s’hi van tornar a viure corredisses. Va ser llavors quan l’Adal va trucar a la seva mare i li va dir un concís “T’estimo”.

L’Henry, el Guillaume i el Gabriel, de 23 i 24 anys, havien vingut a Barcelona de turisme i, malgrat que els seus pares els van suggerir d’escurçar les vacances, ells han decidit quedar-se a la ciutat. “Estem junts en això i continuarem junts. Necessitàvem tornar a la Rambla i a la cocteleria per donar les gràcies a l’Adal i tancar el cercle. Serà impossible d’oblidar”, admeten. L’Adal ja es pensava que no els tornaria a veure. “Després del que hem viscut, aquests són com els amics de la mili: per sempre”, raona l’Adal, que l’endemà dels atemptats va tornar a la cocteleria a netejar i va obrir com cada dia, tot i que amb retard: “El Boadas no va tancar ni durant la Guerra Civil”.