Zuckerberg llança Threads, l’aplicació amb què vol enfonsar Twitter
La dificultat d'encaix amb les lleis sobre privacitat n'ajorna la sortida a la Unió Europea
BarcelonaQuan Elon Musk va desafiar Mark Zuckerberg a un combat en una gàbia d'arts marcials, semblava la clàssica provocació llançada pel volàtil propietari de Twitter. Però el màxim directiu de Meta –l’empresa darrere Facebook, Instagram i WhatsApp– va acceptar el repte. I la cosa no es tracta només de dos mascles alfa empresarials topant amb les banyes virtualment: Dana White, el president de l’Ultimate Fighting Championship (UFC), ha confirmat que hi ha converses avançades per fer realitat aquest combat: “Tots dos ho volen fer”, declarava. A l’espera de concretar aquest festí testosterònic, Zuckerberg i Musk tenen ja a l’agenda un altre combat que no els deixarà cap hematoma però que pot ser molt més determinant per al seu futur: Meta ha llançat aquest dijous als Estats Units l’aplicació Threads (fils, en anglès), l’amenaça més directa contra el regnat de Twitter en el camp del microblogging polític i social.
Durant les primeres hores després d’arribar a les botigues d’aplicacions de Google i Apple, ja s’han creat més de cinc milions de perfils, incloent-hi algunes marques rellevants com Billboard, HBO o Netflix o personalitats com Shakira o el cuiner Gordon Ramsay. El servei permet escriure missatges de fins a 500 caràcters –Twitter ho limita a 280– i també compta amb respostes i retuits (que en aquest cas anomena reposts). Els vídeos poden ser de fins a cinc minuts i, tal com passa amb la seva rival, es poden bloquejar, silenciar i reportar usuaris, a banda de filtrar els resultats perquè excloguin determinats termes. Per accedir-hi, cal tenir un compte d’Instagram. I, esclar, automàticament proposa seguir tots els contactes que l’usuari té en aquesta xarxa i que s’hagin donat d’alta també a Threads.
L’aplicació compta, a més, amb diversos avantatges competitius que poden ser determinants. A banda de la capacitat d’impulsar-se a través de les comunitats ja existents de Facebook i, sobretot, Instagram, Meta té molt més desenvolupada la seva capacitat de recollir dades dels membres de la comunitat per monetitzar-les després venent-les o oferint anuncis focalitzats a audiències molt concretes. Ara bé, la preocupació sobre com encaixar això amb les fèrries lleis de protecció de dades de la UE –l’any passat li va imposar una multa de 1.200 milions d’euros– ha empès Threads a posposar el desembarcament en aquest territori.
El múscul financer també s’ha de tenir en compte. Un problema cabdal que arrossega Twitter és la dificultat per fer sostenible una empresa llastada pel deute. Quan Musk va adquirir aquesta xarxa social l’octubre de l’any passat, va acomiadar tres quartes parts dels més de 7.000 treballadors que tenia i va introduir canvis en el model de negoci, com ara posar un preu mensual als comptes verificats o carregar quotes importants a les empreses que gestionen aplicacions que utilitzen el servei. Però amb això no n'hi ha hagut prou per revertir la seva situació. Meta, per contra, va registrar l’any passat 23.000 milions de dòlars de benefici i té molta més capacitat d’aguantar un pols.
La debilitat del rival és un altre factor afegit. Des de la compra de Musk, les polèmiques han perseguit Twitter, bé sigui per la manca de moderació que ha disparat els missatges amb discurs d’odi, bé sigui per les aturades tècniques o, aquesta setmana mateix, pel límit imposat de 600 tuits al dia consultats (argüint que la xarxa estava rebent un nombre inusualment alt de visites, atribuïdes en part als serveis d’intel·ligència artificial). El moment, doncs, sembla idoni. Musk ja ha hagut de fer front a petits èxodes d’usuaris a xarxes alternatives com Mastodon, Blue Sky o Hive Social, però cap té les butxaques tan fondes com Meta, que l'any passat va facturar 116.000 milions de dòlars.
Twitter –pel qual Musk va pagar 44.000 milions– tot just va girar 4.400 milions el 2022, el 90% dels quals corresponen a la publicitat. I les perspectives per al 2023 no són especialment bones. Un informe del gener determinava que, dels 1.000 anunciants més importants de la xarxa, 625 havien interromput les insercions d’anuncis, incloses marques rellevants com Coca-Cola, Unilever, Jeep o Merck. Els analistes atribueixen aquest èxode a les decisions erràtiques de Musk. Una presentació interna de Twitter filtrada aquest abril admetia que la facturació publicitària caurà aquest any un 59%.
El precedent
Tot i que el gran combat s’esdevindrà aquest 2023, Zuckerberg ja va intentar comprar Twitter fa quinze anys, quan l’aplicació era encara a les beceroles. De fet, ho va intentar dos cops. El primer cop va temptar el fundador Jack Dorsey. El segon, quan l’executiu ja havia estat apartat de la direcció general en favor d’un càrrec simbòlic, els altres membres fundadors, Ev Williams i Biz Stone. L’oferta traslladada, de només 500 milions de dòlars, no va ser suficient per seduir-los.
Si el combat dins la gàbia d’arts marcials s’esdevé finalment, Zuckerberg parteix com a favorit, tenint en compte que entrena jujitsu regularment. D'altra banda, en la lluita de Threads contra Twitter no hi haurà coces ni cops de puny –presumiblement–, però el múscul de Meta i la seva potència tecnològica són factors que poden afavorir un knockout relativament ràpid a la xarxa social de Musk.