‘La zona’: Espanya després de l’apocalipsi

Apartir de la novel·la Pícnic a la vora del camí dels germans Arkadi i Boris Strugatski, Andrei Tarkovski va firmar una obra clau de la ciència-ficció cinematogràfica, Stalker. El nom del film fa referència als personatges que com el protagonista s’endinsen clandestinament en un territori prohibit i perillós d’aires post-apocalíptics, conegut com la zona. Tot un al·licient que la nova sèrie de Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo homenatgi ja des del títol la pel·lícula del cineasta rus. Aquí la zona en qüestió és també un espai prohibit i poc segur, en aquest cas al voltant d’una central nuclear que ha patit un accident catastròfic. Els creadors, per tant, parteixen d’un fet possible per acostar La zona al gènere sense, tanmateix, deixar de banda en cap moment el realisme.

Els germans Sánchez-Cabezudo són els responsables de la millor ficció televisiva dels últims anys a Espanya, Crematorio, una sèrie que s’inspirava en la novel·la homònima de Rafael Chirbes per oferir un retrat gens complaent de la corrupció derivada del boom del totxo al nostre país. A més de gosar aproximar-se a aquest tema, la sèrie també va marcar diferències per ser la primera a l’Estat que prenia com a model les produccions de la HBO, la cadena que va marcar els estàndards de qualitat de la ficció televisiva contemporània. La zona no apunta a una qüestió tan concreta com la de les clavegueres del poder econòmic i polític. Però, des d’aquest punt de partida propi d’un film post-apocalíptic, no deixa d’oferir una mirada molt punyent a l’Espanya de la crisi.

Al voltant de l’accident nuclear i les seves conseqüències apareixen decisions polítiques maldestres i humiliants per a les víctimes que recorden casos com el del Iak-42, s’hi amaguen interessos econòmics d’allò més foscos i emergeix una societat que es mobilitza a través d’associacions de base.

En els quatre capítols de vuit totals que vam poder veure en aquesta última edició del Festival de Sitges, també es confirma que La zona . Com The left-overs, la sèrie està amarada per una tristesa posttraumàtica que afecta tots els personatges. Com a True detective, el rerepaís amaga racons foscos, abandonats i plens de turment. Tot un encert que els Sánchez-Cabezudo tornin a apostar per una localització concreta que atorga un plus de realisme i d’arrelament a la història. Si a Crematorio era el País Valencià, aquí es tracta d’una Astúries on encara són visibles les cicatrius de la desindustrialització.

Un gran repartiment

I com la majoria de sèries de culte, el protagonista és un policia antiheroic marcat per la tragèdia, a qui encarna el sempre convincent Eduard Fernández. L’acompanya una Alexandra Jiménez que demostra que pot ser tan bona actriu dramàtica com ho és de comèdia en el paper de metge militar. I entre el gran repartiment de secundaris (Emma Suárez, Carlos Bardem, Álvaro Cervantes...) destaca Luis Zahera com un dels stalkers, els furtius que s’endinsen a la zona amb intencions pertorbadores. Sòlida, atmosfèrica i punyent, també s’agraeix que, en un estat amb tan poca consciència mediambiental com aquest, La zona incideixi en les conseqüències d’un accident nuclear a la manera de Fukushima o Txernòbil.

+ Detalls

'La zona'

De Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo

a Movistar +