La segona edició de Zenit, el nou programa de TV3 d’actuacions en directe, no va anar millor que la primera. Si en l’estrena ja es van fer evidents les deficiències tècniques que perjudicaven els cantants, aquest divendres ja va ser desastrós. El més perjudicat aquesta vegada va ser, sobretot, Manel Navarro. Durant la seva interpretació del Wonderwall d’Oasis fins i tot vam notar els problemes des de casa. I no només perquè percebéssim la incomoditat del cantant i com desafinava, sinó també perquè eren evidents els desajustos de so: els diferents canals d’àudio s’anaven alternant a la babalà durant la cançó, com si algú intentés arreglar sobre la marxa els problemes. Quan Navarro va acabar, suat i decebut, va explicar que no li havien funcionat els in-ears, els auriculars que li permeten escoltar-se a ell mateix i la música que l’acompanya.
Miki Núñez, a qui li toca empassar-se els gripaus de les relliscades del programa, va intentar compensar-lo: “Doncs un aplaudiment per al Manel, perquè si ha cantat així sense els in-ears, buf! Es mereix un doble aplaudiment!” Després, en la prova del karaoke, els in-ears van tornar a fallar. A Navarro se’l veia dolgut, conscient d’una actuació gens reeixida. I Miki Núñez li va assegurar: “Em diuen que acabarem el programa amb la teva actuació una altra vegada, els in-ears ben fets i amb la teva cançó ben feta i tot perfecte per tenir l’oportunitat d’ensenyar el que vals, que és molt!”. Es notava que el presentador intentava mimar-lo i compensar-li aquell desastre on l’havien abocat. Però aquella actuació no va arribar mai. Van acomiadar el programa sense complir el que li havien promès.
Amb aquest nyap ja és flagrant la imperícia de Zenit. Fer un programa de música en directe en un plató requereix una exigència tècnica important que és obvi que ara no hi és. Hi ha d’haver els assajos suficients perquè els cantants puguin adaptar-se a les condicions sonores i els tècnics de so han d’atendre les seves necessitats. Han de proporcionar unes condicions tècniques (a nivell d’espai i de temps) que facilitin l’adaptació a unes realitats acústiques que canvien a cada cançó, perquè cada cantant és diferent. No són “coses del directe”. O és desídia o és incompetència. I si no poden fer lluir els seus protagonistes, queda clar que el programa no s’ajusta als requisits de l’objectiu que s’han marcat. A la plataforma 3Cat hi ha penjades, individualment, les actuacions de cada cantant. El clip de Manel Navarro l’han retirat, imaginem que per no perpetuar el nyap.
Zenit no està corresponent a la generositat dels cantants que accedeixen a participar en el programa. Com que, malauradament, els cantants del país (de la generació que sigui) tenen tan pocs espais a la televisió on mostrar-se i explicar-se, accepten col·laborar on calgui per tenir visibilitat, acceptant condicions de treball que no sempre els són favorables. Però és obvi que el programa no està preparat per sostenir aquestes actuacions en directe.
