La Xina exhibeix múscul tecnològic als Jocs d’Hivern

Si els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 s’acaben fent al Pirineu i els seus organitzadors s’inspiren en els que van començar ahir a la Xina, la creació de llocs de treball durant els dies de competició no serà un argument vàlid per convèncer els habitants de les comarques afectades, si més no en el sector de l'hoteleria. A la vila olímpica de Pequín no hi ha cambrers ni cuiners humans: els menjadors per als atletes i la premsa estan del tot automatitzats. Les comandes es fan amb una aplicació mòbil i el menjar –una hamburguesa, uns fideus amb verdures cuits al wok, un gelat o fins i tot un còctel– el preparen i el posen al plat braços robòtics industrials abans de lliurar-lo al client per una finestreta d’autoservei. Si et fa mandra estar-ne pendent o no t’interessa observar l’hipnòtic procés de preparació, pots seure a la taula i esperar que una de les safates de transport automàtiques que es desplacen pel menjador penjant d’una graella que hi ha al sostre et porti directament el plat.

No són els únics robots que s’han desplegat a les instal·lacions olímpiques. També n’hi ha per lliurar paquets, per recollir la brossa, per desinfectar recintes i per atendre els assistents, aquests amb una segona missió: recordar que cal portar ben posada la mascareta si observen que no és així. La intenció del dispositiu robòtic és facilitar el distanciament físic en aquests temps pandèmics, però forma part d’un objectiu més ampli: exhibir a tot el món la potència tecnològica de la Xina, més enllà de fites de l’enginyeria civil com les pistes de neu 100% artificial, on la novetat no és l’ús de canons de neu, sinó l’escala de la instal·lació, amb 350 canons alimentats per 52 bombes d’alta pressió repartides entre set sales de màquines que inclouen nou torres de refrigeració per congelar 185 milions de litres d’aigua en menys de tres setmanes. Dissenyada per l’empresa italiana TechnoAlpin, ha costat més de 80 milions d’euros.

L’organisme olímpic de ràdio i televisió treballarà amb la mateixa plataforma de producció audiovisual al núvol de l’empresa xinesa Alibaba que ja es va fer servir fa alguns mesos als Jocs d’Estiu de Tòquio. Tot el contingut es gestiona en format UHD, amb resolucions 4K i 8K i so immersiu multicanal, però en aquest cas les fonts remotes d’imatge en directe podran ser moltes més gràcies a la cobertura de mòbil 5G, que ja és molt àmplia al país i permet que els consumidors disposin de terminals compatibles a preus molt baixos. L’operadora oficial dels Jocs, China Unicom –amb 371 milions de línies, la tercera teleco del país i la cinquena del món–, ha reforçat la cobertura en tots els espais vinculats a l’esdeveniment, fent possibles les emissions en directe amb càmeres autònomes i fins i tot amb telèfons mòbils.

Un d’aquests espais amb cobertura 5G garantida és la línia ferroviària d’alta velocitat que enllaça en 50 minuts les seus de Pequín i Zhangjiakou, a 200 km de distància. Hi circula el primer TGV del món sense conductor, que d’alguna manera forma part de l’estol de vehicles autònoms vinculats als Jocs. Tots estan geolocalitzats mitjançant la xarxa de satèl·lits xinesa Beidou, que promet una precisió inferior als 10 centímetres. N’hi ha d’altres, com els que transporten participants entre la vila olímpica i els escenaris de les competicions. I alguns de ben pintorescos, com unes màquines dispensadores sobre rodes que despatxen articles de primera necessitat i souvenirs dels Jocs. Els consumidors olímpics que hi vulguin comprar no s’hauran de treure els guants (aquests dies hi fa molt de fred, són uns Jocs d’Hivern) per agafar el mòbil i pagar el producte: la mateixa China Unicom disposa d’uns guants que porten integrat un moneder digital per proximitat.

I en aquest moneder, els usuaris hi portaran iuans virtuals: els ciutadans locals fa mesos que proven l’e-CNY, la versió digital de la divisa oficial xinesa, amb tecnologia de criptomoneda, però als Jocs serà la primera vegada que la puguin fer servir els estrangers.

Dubtes sobre la privadesa

Durant els dies de l’esdeveniment, el govern xinès desactivarà al recinte olímpic l’anomenat Gran Tallafoc (Great Firewall en anglès, per entendre millor la referència a la Great Wall, la gran muralla medieval que pretenia protegir el país). En condicions normals, aquest sistema separa la internet xinesa de la resta del món i només permet continguts i activitats aprovades per l’estat, però aquests dies els convé que els estrangers puguin publicar fotos i vídeos als seus perfils d’Instagram i TikTok. Tot i això, molts governs, sobretot occidentals, es malfien de les bones intencions de la Xina i temen que el govern aprofiti la presència d’atletes i funcionaris estrangers per desplegar una xarxa de ciberespionatge de llarg abast. Per això el Canadà, els Països Baixos, el Regne Unit i els EUA han dit als seus participants que deixin a casa l’ordinador i el mòbil personals, i els en proporcionen un altre de net que hauran de lliurar quan tornin, per evitar que les possibles infeccions amb programari maliciós es propaguin. En la mateixa línia, la delegació alemanya reparteix telèfons Samsung (un dels patrocinadors olímpics) als seus membres quan arriben a Pequín.

Caldrà veure fins a quin punt tantes precaucions seran útils. La ja tradicional prevenció occidental contra l’estricta vigilància digital que l’estat xinès aplica als seus ciutadans ha fet que es dubti fins i tot dels matalassos sensoritzats que s’han instal·lat a les habitacions dels atletes, suposadament per facilitar dades biomètriques als entrenadors. A més, ja des d’abans d’arribar a la Xina, tots els participants dels Jocs han de descarregar i instal·lar-se obligatòriament l’aplicació mòbil oficial. Es diu MY2022 i els proporciona informació pràctica sobre l’estada i el programa de competicions, a més de servir per comunicar els resultats de les freqüents proves de covid. Però Jonathan Scott, un especialista en programari mòbil maliciós, s'ha mirat l’aplicació i hi ha trobat codi de la firma xinesa iFlyTek, amb capacitat per recopilar dades de l’usuari, gravar àudios i transmetre’ls a servidors xinesos. Fins al moment de començar els Jocs, no s’ha demostrat que aquestes funcions s’estiguin fent servir, però això no ha evitat que organismes oficials occidentals, com l'FBI nord-americà, hagin reprès la seva habitual retòrica antixinesa. Una gesticulació que té una certa hipocresia, procedint d’un país on les empreses privades de Silicon Valley tenen barra lliure per rastrejar l’activitat digital dels ciutadans.