'That girl': l’ideal inassolible que és tendència a les xarxes

BarcelonaSón les sis del matí i sona el despertador. Ha dormit com a mínim set hores. S’aixeca sense tocar el mòbil ni mirar les xarxes socials. Beu un got d’aigua amb llimona, s’ha d’hidratar. Es fa la rutina de matí del seu skincare sagrat. Escriu al seu journal, on manifesta les motivacions i aspiracions del dia. Medita i fa ioga per connectar amb el seu interior. O va al gimnàs, depèn del que toqui aquell dia. Esmorza cafè amb llet amb una quantitat perfecta d’escuma i un bol de iogurt amb fruites. Ja són les deu del matí i comença a organitzar-se el dia. Mentrestant, té tota la casa neta, ordenada i fa bona olor. Vesteix informal i sense un esforç aparent, però a la moda.

Tots aquests passos només són una part de la rutina de matí de qui pretén ser –o ja és– una that girl [aquella noia]. La denominació es refereix a una noia que té la vida ordenada, que prioritza cuidar-se tant per dins com per fora i que té al capdamunt de la seva llista de prioritats uns hàbits saludables i de wellness que l’acompanyen durant el dia. ThatGirl, BeThatGirl, ThatGirlMorningRoutine són només alguns dels hashtags que s’han popularitzat a les xarxes socials, ja des de fa un temps. 

Una moda que afecta més les dones

La tendència, que va començar a despuntar fa quatre anys, pretén captar persones joves, majoritàriament dones. Tot i que n'existeix la versió masculina, comparada amb les xifres que recull that girl, la seva rellevància és pràcticament inexistent. L’estil de vida que busca seduir aquest públic jove –el 40% dels usuaris d'Instagram tenen 22 anys o menys– ja compta amb milers de milions de visualitzacions, amb xifres que han anat a l’alça durant els últims anys gràcies també a l'explosió de contingut que encaixa en aquesta etiqueta. 

La majoria dels perfils d'aquestes noies segueixen la normativitat i mostren cossos plenament encaixats en un determinat cànon estètic. La psicòloga Laura Esquinas apunta que la imatge que donen té el missatge implícit que complir aquest ideal de bellesa és possible si se segueixen les rutines i que, per tant, està a les nostres mans. Afegeix que es crea una “superexigència de la dona” i que el que es mostra “no és real”. Aquestes tendències i imatges poden acabar desencadenant trastorns psicològics. “Una baixa autoestima, una mala visió del cos, una alta exigència de complir amb les imatges o la necessitat d’adquirir un gran control podrien portar a trastorns alimentaris o obsessius”, ressalta Esquinas.

Per la seva banda, la creadora de contingut Marta Villena, coneguda com a Mohe, considera que aquest tipus de moda pot causar molta frustració, sigui per no poder arribar a l’estil de vida o per no sentir el que s’esperava a l'imitar-lo. A més, també pot afectar l’autoestima i fer que la gent se senti insegura davant la comparació de l’ideal de vida al qual s’aspira. Seguint amb aquesta idea, The Wall Street Journal destapava el setembre del 2021 una investigació en què feia públics documents interns de Facebook (actualment Meta). Aquests documents asseguraven que l'empresa era coneixedora que una de cada tres noies se sentia pitjor amb el seu cos des que feia servir Instagram i que el seu contingut podia causar trastorns tant alimentaris com d'ansietat o depressió.

El fenomen that girl vol fer creure que, seguint unes determinades rutines, es tindrà una vida millor i equilibrada, i promet ser la millor versió d’una mateixa. Aquesta tendència viral està repleta de menjars saludables, combinacions d’exercici físic, rutines d’organització, selfcare i wellness. O això és el que aparenta. La seva gran repercussió pot fer tombar les rutines cap a uns hàbits tòxics amb potencial d'afectar, fins i tot de manera greu, la salut mental de les persones que vulguin practicar-lo i aspirar a complir-lo. Esquinas explica que aquestes conductes “són positives si és fan amb coherència amb la vida de la persona que les practica”, i afegeix que “s’ha de crear un teixit entre què fem, el que som i com ens sentim”.

Mohe hi afegeix que el que funciona per a algunes persones pot no funcionar per a d'altres i que per això la vida d’un “no deixa de ser menys vàlida”. Aquesta creadora de contingut espanyola té canals d’Instagram, TikTok i YouTube, entre altres plataformes, i molts usuaris podrien pensar que el seu contingut és propi d’algú que intenta ser that girl, però ella no s’identifica amb el concepte. Segons explica a l'ARA, creu que l'etiqueta ha fomentat la cultura de comparació a les xarxes socials. Mohe admet, tanmateix, que un dels seus vídeos més vistos és un en què mostra les seves morning routines. En aquest vídeo explicava que s’aixecava a les sis del matí i molts usuaris el van titllar de poc realista, perquè plasmava una rutina d’hiperproductivitat. Ella reconeix que és cert, que no és la realitat per a tots. I fins i tot assegura que ella mateixa ara no podria seguir-la, però afirma que això no fa que la seva vida d’abans i la d’ara sigui millor o pitjor. Tot i això, la youtuber desvela que durant l’època d’aquest vídeo viral patia atacs de pànic i d’ansietat davant la incertesa d’haver-se quedat sense feina i d’haver acabat una carrera que no li agradava. “El que plasmava aquest vídeo, però, era l’única sensació de control i de seguretat que tenia: aixecar-me aviat per entrenar-me i estudiar per a les meves proves”, detalla.

A partir dels informes revelats per la investigació del Wall Street Journal, hi ha enquestes que mostren si el contingut consumit a Instagram ha fet canviar el comportament dels usuaris. D'entre les respostes, les més comunes s'agrupen amb la necessitat de crear una imatge perfecta, de no sentir-se atractiu, de no sentir-se suficient o d'haver-se de sentir feliç. Tot i que Instagram recull en aquests documents interns que són coneixedors que el contingut propi de la xarxa social és perjudicial, saben que n'és la base i que, a més, l'algoritme promou que a la pàgina de cerca s'hi posicionin més aquestes fotos i vídeos. El rotatiu reunia diferents testimonis, i una d'elles assegurava que, quan va intentar buscar vídeos d'exercicis per mantenir-se en forma, tota el feed de cerca va omplir-se amb recomanacions sobre com baixar de pes. L'ARA ha pogut comprovar que l'algoritme d'aquestes xarxes posiciona molt ràpidament aquests tipus de contingut, ja que després de buscar tot d'informació i vídeos relacionats amb that Girl, el feed de cerca era ple de recomanacions relacionades amb aquest hashtag: de 24 vídeos recomanats, almenys 16 estaven relacionats amb el concepte that girl o wellness.

Els creadors de contingut que protagonitzen aquestes rutines en forma de vídeos a través de TikTok i YouTube, però també a Instagram, comparteixen estils de vida molt específics. Encara que sembli que aquestes rutines només faran que siguin beneficioses per a la vida d’un –al capdavall, ajuden a organitzar-se, a menjar bé, a cuidar-se, a equilibrar la ment–, quan l'exigència és massa alta poden aportar més frustració que beneficis. Mohe es pregunta a si mateixa: “¿Que potser una noia que treballa al torn de nit i es lleva a les 12 del matí no és igual d’ambiciosa? ¿Existeix només un estil de vida vàlid per ser considerada that girl?”

Esquinas posa l’accent en el fet que aquesta tendència potencia l’autoexigència de les persones i que si no s’arriba a complir l’objectiu marcat o a assolir les rutines que that girl promou, es pot arribar a cultivar el pensament de “no soc prou bona” o “no m'esforço prou”. “Es posa l’exigència al servei de poder arribar a un model que no és real”, precisa. Mohe hi afegeix que no és just comparar-se, perquè no necessites ser that girl perquè la teva vida sigui vàlida: “Tu ja ets aquella noia i la protagonista de la teva vida”.