Telegram, al centre del debat sobre la llibertat d'expressió

Telegram, fundada el 2013 per l'emprenedor rus Pàvel Dúrov, ha crescut fins a convertir-se en una de les eines de comunicació en línia més grans del món i és fonamental en la vida quotidiana de països com Rússia, Ucraïna i l'Índia per enviar missatges, obtenir notícies independents i intercanviar opinions.

El creixement de l'empresa, que ara disposa de més de 900 milions d'usuaris, s'ha impulsat en part gràcies al compromís amb la llibertat d'expressió. L'escassa supervisió que Telegram exerceix sobre el que la gent diu o fa a la plataforma ha ajudat les persones que viuen sota governs autoritaris a comunicar-se i organitzar-se. Però també ha fet de l'aplicació un refugi per a la desinformació, l'extremisme d'extrema dreta i altres continguts nocius.

Molts es van sorprendre quan els mitjans de comunicació francesos van informar dissabte que Dúrov havia estat detingut a França per càrrecs relacionats amb la difusió de material il·lícit al seu servei. Un funcionari judicial francès, que va parlar sota condició d'anonimat perquè la investigació encara està oberta, va confirmar diumenge a la nit que Dúrov estava sota custòdia policial. La notícia de la detenció es va convertir en un punt culminant del debat sobre la llibertat d'expressió a internet. Aquest dilluns, la Fiscalia francesa va fer públiques les acusacions contra el CEO de Telegram, que inclouen fins a dotze càrrecs, entre els quals hi ha transaccions il·lícites, pornografia infantil, frau i el rebuig a facilitar informació a les autoritats.

Diumenge, Elon Musk, propietari de X, que ha adoptat un enfocament semblant de no intervenir en la moderació de continguts, va publicar “#FreePavel” al seu compte de X. “Som al 2030 a Europa i t'executen per fer m'agrada a un mem", va afegir. Per la seva banda, Leonid Vólkhov, antic assessor d'Aleksei A. Navalni, el líder de l'oposició russa que va morir a la presó l'any passat, va escriure a Telegram que, encara que la plataforma s'ha convertit en una eina útil per als delinqüents, Dúrov havia de ser alliberat. "Dúrov no és còmplice dels delictes comesos pels usuaris de Telegram", va dir.

La reacció a la detenció va fer palès l'augment de la preocupació per la llibertat d'expressió, la censura i la supervisió governamental dels continguts en línia, en un moment en què s'ha intensificat l'escrutini regulador de la llibertat d'expressió a internet a tot el món. Els governs, sobretot els de la Unió Europea, han intensificat la pressió sobre les empreses perquè adoptin mesures respecte a la desinformació, l'extremisme en línia, la seguretat infantil i la difusió de material il·lícit.

Fa molt de temps que Telegram està en el punt de mira de les forces de l'ordre de tot el món perquè organitzacions terroristes, narcotraficants, traficants d'armes i grups extremistes d'extrema dreta l'han utilitzat per comunicar-se, reclutar i organitzar-se.

Dúrov, de 39 anys, va ser detingut a l'aeroport de Le Bourget, a prop de París, després d'aterrar en un avió privat procedent de l'Azerbaidjan, segons la premsa francesa. El funcionari judicial francès va dir diumenge a la nit que se n'havia prorrogat la detenció. Segons la legislació francesa, les 24 hores inicials de detenció es poden ampliar fins a 96, depenent de la gravetat de les acusacions penals. Representants de la policia francesa i del ministeri de l'Interior van declinar fer comentaris.

En una declaració a Telegram diumenge mateix, l'empresa de Dúrov va assegurar que acataven les lleis de la UE i van afegir que el seu CEO "no té res a amagar". En una entrevista a Telegram, George Lobuixkin, un exsecretari de premsa de Dúrov que roman a prop seu, va escriure: "És un atac monstruós a la llibertat d'expressió a tot el món". La detenció de Dúrov podria fer augmentar la tensió amb Rússia. L'ambaixada russa a França va afirmar en un comunicat diumenge que havia demanat aclariments a les autoritats franceses sobre la detenció.

Vladislav Davankov, vicepresident de la Duma, la cambra del Parlament rus, va demanar l'alliberament de Dúrov. Segons declaracions recollides per l'agència de notícies independent russa Meduza, considera que la detenció podria ser un intent d'accedir a la informació que té Telegram i que això "no es pot permetre".

Un servei sense moderació

Dúrov, el patrimoni net del qual va ser calculat per Bloomberg en més de 9.000 milions de dòlars, ha evitat sempre el tipus d'escrutini públic a què s'enfronten els alts executius de grans plataformes en línia, com Elon Musk de X, Mark Zuckerberg de Meta, Shou Chew de TikTok i Sundar Pichai de Google.

La detenció del CEO de Telegram té pocs precedents. Tot i que la Unió Europea i els Estats Units han convocat i interrogat dirigents d'altres empreses de xarxes socials, poques vegades s'ha detingut un gran líder tecnològic per la informació que es comparteixen en aquests llocs. El 2016, les autoritats brasileres van detenir un alt executiu de Facebook després que l'empresa no lliurés informació de WhatsApp en el marc d'una investigació sobre tràfic de drogues.

Després de la detenció de Dúrov a França, podria ser de gran interès la informació que Telegram decideixi compartir o retenir. Les autoritats franceses podrien intentar obligar Telegram a compartir informació sobre canals criminals que, per exemple, s'utilitzen per vendre armes de foc o coordinar atacs terroristes. Una mesura així podria posar a prova el compromís de Telegram amb la salvaguarda estricta de la informació dels usuaris.

De nacionalitat russa, Dúrov va abandonar Rússia el 2014 després de perdre el control de Vkontakte, el rival de Facebook en aquell país. L'any anterior havia fundat Telegram, venent-la com una via per comunicar-se secreta i sense censura. L'empresa té ara la seu a Dubai, als Emirats Àrabs Units, i Dúrov té nacionalitat francesa i de la UEA, segons Telegram.

Telegram funciona com una aplicació de missatgeria estàndard, com iMessage i WhatsApp, però també acull canals i grups en què un gran nombre de persones poden difondre idees i comunicar-se. La seva popularitat es deu en part a les mesures que va adoptar per permetre l'allotjament d'enormes grups de xat de fins a 200.000 persones en un moment en què altres xarxes socials, com WhatsApp, ja adoptaven mesures per reduir la mida dels grups en un esforç per combatre la desinformació. Altres funcions, com l'intercanvi d'arxius grossos, l'absència de límits a l'hora de compartir enllaços i els bots que poden interactuar amb els usuaris dins els canals, han contribuït a convertir-la en una poderosa eina d'organització i de coordinació social. Aquestes capacitats, combinades amb la mínima moderació de l'aplicació, han esdevingut un refugi per a persones i grups que estaven vetats en altres plataformes com Twitter i Facebook.

Telegram guanya diners mitjançant compres dins l'aplicació, publicitat, subscripcions i promocions. Al març, Dúrov va declarar al Financial Times que Telegram estava a punt de generar guanys i es plantejava fer una oferta pública inicial.

Copyright The New York Times