Quina és la xarxa social preferida del govern de Salvador Illa?

La presència i l’activitat a les xarxes socials dels membres del flamant Govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Salvador Illa, confirma la pèrdua de pes de X, abans Twitter, com a canal preferent de comunicació política digital.

Temps era temps quan la política, especialment la catalana, es feia a cop de tuit. Comparant les meves anàlisis del vessant digital de governs anteriors amb la de l’actual, s’observa un desplaçament del centre de gravetat del discurs públic del poder a les xarxes socials, tant per les preferències en matèria de plataforma com pel tipus d’interacció entre governants i ciutadans que això determina.

És veritat que els 17 membres del nou Govern, amb el president al capdavant, disposen de perfil a X. El conseller típic s’hi va donar d’alta cap al març del 2011. El tuitaire més veterà és Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (març del 2008). El més novell, Francesc Xavier Vila, de Política Lingüística, va arribar-hi 13 anys més tard, el juny del 2021. Entre tots dos determinen una data mitjana d’arribada a la xarxa de l’ocellet blau: finals del 2012. Tot i això, la veterania no és indicadora de res; en aquells temps, pràcticament tot personatge públic s’apuntava a Twitter, encara que fos per ocupar el nom d’usuari i protegir-se contra suplantacions. Una altra cosa és que acabés piulant o no. El cas extrem és el d’Olga Pané, consellera de Salut, que és a X des del febrer del 2015, però no ha piulat ni una sola vegada.

Tant la visibilitat com l’activitat de cada usuari solen determinar la seva audiència. Així, la mitjana dels membres del Govern actual tenen 13.559 seguidors, però la xifra està esbiaixada pels gairebé 118.000 del president Illa –que va ser ministre de Sanitat en l’època de la pandèmia de la Covid–, i en grau més baix pels més de 27.000 de Núria Parlon (Interior) i Jaume Duch (Exteriors). En canvi, a Olga Pané la segueixen només 78 usuaris. En realitat, el conseller típic té menys de 3.300 seguidors, la quarta part que la mitjana del Govern.

L’altre indicador clàssic d’un perfil de X és la quantitat d’usuaris que segueix, que sol mostrar la voluntat d’escoltar el públic. En aquest cas Parlon guanya per golejada: 12.800 seguits, més del doble que la següent, Alícia Romero (Economia i Finances). Olga Pané només segueix un usuari: el comunicador Jordi Évole. En definitiva, cada membre del Govern segueix una mitjana de 2.280 usuaris, però el conseller típic en segueix 1.500, que ja és una xifra més que considerable.

A causa de les restriccions tècniques de X, en aquesta ocasió no he pogut mesurar l’activitat piuladora dels diversos consellers. M’he hagut de conformar amb una ullada a les seves cronologies recents, en què s’observa una disminució general de la freqüència de publicació. De fet, l’antiguitat mitjana del tuit més recent supera els 100 dies, però està molt determinada pels gairebé tres anys de silenci tuitaire de Miquel Sàmper, que, de fet, en el seu perfil encara recorda que va ser conseller d’Interior del govern Torra, però no diu que ara ho és d’Empresa en el d’Illa. Això sí, la gran majoria dels consellers han piulat en l’última setmana, majoritàriament per difondre en forma de RT un tuit del president. Prèviament, alguns havien comunicat el seu nomenament als seguidors. Dos casos particulars són les conselleres Núria Montserrat (Recerca i Universitats) i Mònica Martínez (Drets Socials i Inclusió), que probablement, pel seu origen acadèmic, coincideixen a tenir la biografia en anglès i unes cronologies dominades pels RT de tuits aliens de caràcter científic.

Cap a Instagram

Quan s’acabin les vacances i els departaments recuperin l’activitat veurem si els consellers són més actius a X (podeu seguir-los tots de cop en aquesta llista que trobareu al meu perfil), però la tendència general no sembla diferent de la del conjunt de la societat: optar per xarxes més amables, en què la difusió (per no dir-ne propaganda) passa per sobre del diàleg –que encara és perfectament possible a X: només cal desactivar la cronologia algorítmica i ser molt selectiu amb les notificacions–. La destinació preferida sembla ser, és clar, Instagram. La mitjana dels nous consellers hi són des de l'abril de 2016, però la data d’alta més freqüent està al voltant del juliol del 2015. Val a dir que les conselleres Hernández (Cultura), Martínez, Montserrat i Pané, i el conseller Vila, no sembla que tinguin perfil a la xarxa fotogràfica de Meta. Per altra banda, la consellera Esther Niubó (Educació i Formació Professional) i el conseller Albert Dalmau (Presidència) tenen els perfils respectius configurats com a privats, fet que sembla indicar un ús principalment personal.

El conjunt dels consellers que són a Instagram són seguits per una mitjana de 6.000 usuaris, amb Illa (31.349) i Parlon (18.700) al capdavant, però el conseller típic només té la tercera part d’aquesta xifra de seguidors. A l’altra cara de la moneda, cada conseller segueix una mitjana de 1.500 usuaris, però la majoria en segueixen només la meitat.

A Instagram sí que podem mesurar l’activitat de cada membre del Govern. La més activa és Núria Parlon, que ha publicat gairebé 9.800 vegades, però també és de les més veteranes. La mitjana de publicacions per conseller frega les 1.600, però la mediana baixa fins a menys de la meitat: 710. Ponderant la quantitat de publicacions amb l’antiguitat, observem que els diversos consellers publiquen amb una freqüència mitjana de 6 dies, però el conseller típic ho fa cada tres dies.

Altres xarxes

La comunicació política digital no acaba amb X i Instagram. Per això també he analitzat la presència en tres plataformes més. La primera és LinkedIn, la xarxa social de referència per a contactes professionals. A excepció de les conselleres Eva Menor (Igualtat i Feminisme), Niubó i Parlon, tots els altres membres del Govern hi són, des del setembre del 2013 de mitjana i majoritàriament des de començament del 2012. Els més veterans són Illa, Romero, Duch i Sílvia Paneque (Territori, Habitatge i Transició Ecològica), mentre que l’última a arribar és Martínez.

A LinkedIn no és possible conèixer la quantitat de contactes que hi té cada usuari: si són molts, la plataforma es limita a dir més de 500, i això és el que diu de la gran majoria dels membres del Govern. Les excepcions són Hernández (282 contactes), Berni Álvarez (Esports, 220), Martínez (102), Montserrat (25) i Ramon Espadaler (Justícia i Qualitat Democràtica, amb només tres contactes). Els dos únics consellers que tenen seguidors –una figura diferent de la del contacte, que LinkedIn va introduir fa relativament poc– són el president Illa (13.948) i el conseller Duch (9.971).

Per acabar, ressenyem que els membres d’aquest Govern, amb conselleria d’Esports, però no de Polítiques Digitals, no mostren inclinació visible a experimentar amb plataformes noves: només dos dels que són a Instagram (Paneque i Duch) han activat l’accés a Threads, la xarxa de text amb què Meta aspira a substituir X. I només un, el mateix Duch, sembla present a la xarxa descentralitzada Mastodon, amb tota seguretat perquè les institucions europees la van adoptar corporativament per tal de fugir de la voracitat de dades de les xarxes de matriu ianqui.

Nota: un cop publicat l’article, el gabinet del conseller de Justícia Ramon Espadaler m’assegura que el perfil que figura a LinkedIn al seu nom (amb tres contactes i com a secretario general en Unio.cat) no és d’ell. Després d’eliminar-lo de les meves dades i recalculant, l’antiguitat mitjana dels consellers en aquesta xarxa passa de finals de setembre de 2013 a principis d’agost del mateix any, mentre que la mitjana de contactes visibles augmenta de 358 a 385.