Del que es pot demostrar no es pot discutir

De petit odiava l'enciclopèdia Larousse. L'odiava amb totes les meves forces. Per una simple raó, perquè sempre estava del bàndol del meu pare. Sempre que els meus germans i jo discutíem alguna informació al meu pare, fos d'història, d'esports o de ciències, ell ens despatxava amb una frase: “Del que es pot demostrar no es pot discutir”. Aleshores anava a la maleïda enciclopèdia, buscava l'entrada sobre la qual debatíem i trobava la dada. I sempre, sempre li donava la raó. Aquells volums de tapa marró i blau marí ni una sola vegada van llançar una mica de clemència sobre nosaltres.

Tal com em sentia jo deuen sentir-se centenars d'escampadors de fake news les últimes setmanes a Twitter (també coneguda sota el pseudònim X). Després d'anys d'investigacions, de recargolar l'algoritme per evitar les informacions falses, Twitter ha trobat la Larousse que pot aturar qualsevol mentida: la gent.

Ara si un usuari de la xarxa social es troba amb una mentida, pot refutar-la enviant una nota de comunitat (una cosa així com un avís) amb proves que allò que s'explica és fals. Si diverses persones envien la mateixa informació i es contrasta la crítica, un cartell apareixerà sota el tuit advertint de les dades falses i mostrant els contrastats.

Per la meva pantalla he vist passar centenars d'aclariments sota aquest mètode, des de vídeos generats per intel·ligència artificial que es fan passar per reals fins a la nacionalitat d'un jugador futbol que és posada en dubte pel seu cognom. Les notes de comunitat no hi entenen ni d'ideologia ni de partits, només van a la dada encertada. Si és una mentida, és fàcil de desmuntar.

Sé que això és un gran avenç per a la democràcia a les xarxes, però jo he de solidaritzar-me amb aquests pobres tuitaires que han d'esborrar els seus missatges. Twitter ofereix una pàgina on podeu trobar els missatges que han estat refutats per la comunitat. Molts d'aquests missatges han estat eliminats. I he de dir que sento llàstima per aquests pobres tuitaires que es van passar la nit ficcionant o buscant vídeo per manipular i que ara veuen la seva feina tirada a les escombraries. Jo els comprenc. Sé el que és que la realitat mai no estigui del teu bàndol, que mai te'n concedeixi una.

Fins quan hauran d'aguantar aquest dit que els nega la raó en una pàgina de la Larousse?

Ara com ara l'únic que puc fer és explicar-los com vaig aconseguir superar jo aquella situació: deixant de tenir 7 anys.