El paó d'Instagram

Sempre es parla molt de la cua del paó, però es parla poc de la llum. És ben sabut que el gall dindi mascle estén les seves plomes per festejar la femella, però es desconeix que el gall dindi que més èxit té entre els seus congèneres no és el més colorit o el que té més plomatge, sinó el que sap buscar la millor posició davant del sol.

Això em recorda una conversa entre uns adolescents que vaig sentir d'esquitllentes a la piscina: "Jo, abans de quedar amb ningú, li xafardejo l'Insta". És a dir, abans d'acceptar sumar-se al festeig, mira el plomatge.

Ara mateix el primer pas en l'amor es fa a les xarxes socials. La projecció de la nostra imatge a les xarxes socials serà la nostra carta de presentació per a la futura parella. Per això Instagram i altres xarxes socials estan fabricades per molar. El paó estén les seves plomes per ser vist per tothom, però, com passa a la natura, pot ser que qui més destaqui no sigui el més colorit, sinó aquell que sàpiga trobar el lloc més assolellat.

Simon Leivev tenia molt ben apresa aquesta lliçó, per això en el seu perfil de Tinder s'hi podia trobar un enllaç directe al seu compte d'Instagram. Hi tenia centenars de milers de seguidors, les seves fotos mostraven festes exclusives, viatges arreu del món en el seu jet privat i vestits, molts vestits. Automàticament, les dones que veien aquestes fotos se'n feien una idea. Però el millor (o el pitjor) és que després aquesta imatge es complia a la perfecció. Leivev era tal com mostrava al seu Instagram.

L'únic problema de tot plegat és que la seva imatge estava fabricada. Simon Leivev és conegut com l'estafador de Tinder. Un home capaç d'enganyar moltes dones i aconseguir, a força de mentides, que li donessin quantitats enormes de diners. Diners que invertia en mantenir aquesta imatge a les xarxes socials per poder tornar a enganyar altres dones i rebre més diners.

Darrerament s'han llançat les anomenades aplis anti-Instagram. Aplicacions com BeReal o Raw-Date, que busquen l'autenticitat i la vida sense filtres. No soc psicòleg, ni sexòleg, però no auguro gaire èxit a aquestes iniciatives. L'autenticitat no enamora, la realitat no enamora. Un paó amb la cua recollida sembla tan trist com un dimecres a casa veient Thelma & Louise i menjant crispetes en xandall.

Encara que potser estic equivocat, perquè si alguna cosa és clara és que cada generació ha de buscar els seus propis llocs per lluir el seu plomatge, i sempre són on menys ho esperem.