Xarxes socials

T’ha sortit el missatge d’Instagram de pagament? Meta comença a cobrar als usuaris europeus que no volen cedir dades

La companyia proposa una tarifa de 12,99 € mensuals i promet que no utilitzaran les teves dades ni tampoc t'apareixeran anuncis

El propietari de Meta, Mark Zuckerberg, en una fotografia d’arxiu. 




3 min

Meta ja ha sumit Europa en el dilema que fa setmanes va anunciar. Alguns usuaris s'han llevat avui amb un missatge de la companyia de Mark Zuckerberg que els posa entre l'espasa i la paret: o paguen 12,99 euros cada mes o cedeixen les seves dades perquè l'empresa en pugui fer negoci. La notificació informa que Meta presenta aquesta "nova opció" perquè "les lleis de la teva regió estan canviant". En realitat, és la fórmula que la companyia ha trobat per saltar-se la normativa imposada per la Unió Europea.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El desembre passat, Brussel·les va concloure que Meta no podia exigir als usuaris que haguessin d'acceptar obligatòriament anuncis personalitzats que rastregessin la seva activitat; i al maig, la Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda va imposar a Meta una multa de 1.200 milions d'euros per infringir a les seves xarxes socials la protecció de dades i de privacitat dels usuaris. Per esquivar aquestes regulacions –i, per tant, encara més sancions–, la multinacional ha ideat aquest nou pla que carrega tota la responsabilitat en l'usuari i que és, de fet, un regal enverinat.

Meta argumenta que aquesta modalitat s'adequa a la legislació europea, perquè dona l'opció a l'usuari de no cedir les dades; però alhora el cost de la subscripció és tan alt –supera el de la majoria de plataformes de streaming–, que tot fa preveure que poques persones acceptaran pagar-lo i que la majoria pitjarà el botó de "Fer servir [Instagram] gratis amb anuncis".

És impossible no llegir aquesta operació de l'empresa de Mark Zuckerberg com un moviment per empènyer els usuaris europeus a cedir-los les dades amb l'objectiu d'oferir-los anuncis personalitzats, que és on hi ha el negoci. L'opció de fer servir Instagram amb anuncis es ven de la manera següent: "Descobreix productes i marques a través d'anuncis personalitzats mentre utilitzes el teu compte d'Instagram gratis. La teva informació s'utilitzarà per als anuncis".

Els anuncis, el gran negoci

La principal font d'ingressos de Meta prové de la venda de publicitat als seus espais digitals, especialment de la comercialització d'anuncis a tercers: el 2021, la companyia va ingressar 114.934 milions de dòlars en publicitat (el 97,5% de la seva facturació). En declaracions a The Wall Street Journal, un portaveu de Meta va assegurar que l'empresa continuava creient en el model d'un servei gratuït que es monetitza amb anuncis personalitzats (és a dir, el que hi havia fins ara). Segons dades de Meta fetes públiques el primer semestre del 2023, a la Unió Europea Instagram compta amb 257 milions d'usuaris mensuals i Facebook amb 258 milions d'usuaris.

Mark Zuckerberg no és l'únic que, els últims mesos, s'ha plantejat implementar una opció de pagament a les seves xarxes socials. Al juliol, el propietari de X (l'antic Twitter), Elon Musk, també va anunciar que volia imposar un mur de pagament a tots els usuaris.

Primera part del missatge de la quota de pagament de Meta
Segona part del missatge de la quota de pagament de Meta

Intel·ligència artificial i publicitat

El pagament per esquivar la publicitat no és l'única novetat que Meta té previst implementar en aquest àmbit. Aquest dimecres, la companyia ha anunciat a través del seu blog que a partir del 2024 els anunciants hauran d'especificar si els anuncis de tipus polític, social o relatius a processos electorals han estat fets amb intel·ligència artificial o altres mètodes digitals.

Meta, la segona plataforma amb publicitat digital més gran del món, ha remarcat que requerirà als anunciants que revelin si els anuncis que han estat modificats o creats mostren persones reals fent o dient alguna cosa que no van fer, o si mostren una persona creada digitalment que no existeix. L'empresa també demanarà als anunciats si les seves publicitats mostren esdeveniments que no han tingut lloc, si alteren imatges d'esdeveniments reals o, fins i tot, si representen un esdeveniment real sense la imatge real, el vídeo o l'enregistrament d'àudio de l'esdeveniment real.

stats