¿Es pot comprar l’autenticitat? ¿Es pot pagar per tenir un gram més de veritat? Segons el fotògraf Bryant Eslava, sí. Per això s’ha embarcat en un projecte estrafolari: fotografiar les estrelles de Hollywood amb un vell fotomaton dels anys 50. El va movent d’estrena a estrena per retratar els famosos. En aquesta època de filtres i Photoshop, aquest fotògraf ha decidit que el valor afegit és la realitat. Sense retocs, sense màscares, sense aplicacions. Només una foto granulada en blanc i negre.
El més irònic de tot plegat és que les seves fotografies s’han fet virals a TikTok i Instagram, on milions de persones lloen l’autenticitat del paper a través d’una pantalla. Fins i tot, alguns proposen aplis alternatives per treure amb el mòbil imitacions del vell format.
Vivim un món confús, on existeix un anhel per trobar la genuïnitat, una mostra d’originalitat pura, per passar-la després per un filtre d’Instagram.
La fotografia mai no ha pretès retratar la realitat, sinó la mirada del fotògraf, però amb l’arribada de les intel·ligències artificials vam començar a entrellucar un món on ni tan sols fa falta la realitat perquè una imatge sembli real.
Aquest mes de maig, Google va presentar una aplicació amb la qual qualsevol usuari pot retocar una fotografia amb facilitat gràcies a una IA. I no em refereixo a millorar la llum o esborrar un parell d’arrugues. Des d’ara, generar un record fals no és tan complicat. Si volem, podem fer passar les nostres vacances a Sòria per un exòtic viatge a Tahití, o aquella platja a rebentar de Benidorm per un arenal verge i desert.
Això em recorda una vella anècdota. De petit, tenia un amic que anava sempre a l’estadi del seu equip amb el cromo d’un jugador visitant. Quan sentia el xiulet final, li acostava el cromo a la seva mare i li demanava que el signés ella com si fos el jugador. “Així és més fàcil –em deia–. No cal esperar fins que surtin els jugadors”.
El que em fascina d’aquesta anècdota és la rigorositat amb què duia a terme l’engany. La seva mare podria haver-li firmat qualsevol cromo qualsevol dia, però ell planejava tot el ritual com si realment hagués demanat l’autògraf en persona. Anava a l’estadi, confirmava que el jugador era al camp i esperava el final del partit per demanar la falsificació, per tal que no hi hagués cap contradicció.
