Tothom vol fer-se viral… fins que es fa viral. Aquesta és una de les lleis no escrites de les xarxes socials i aquesta setmana li ha tocat a RTVE viure-ho. Des de fa anys, el canal de televisió públic convida humoristes a la seva retransmissió alternativa Goyas golfos, un espai per al material més iconoclasta, buscant, precisament, l'amor de les xarxes socials.
Fins ara no havien tingut gaire èxit en la viralització del contingut. Fins que ha arribat Inés Hernand i el seu "Ets una icona, t'estimem, presi" a Pedro Sánchez. Aleshores les xarxes han entrat en ebullició i Televisió Espanyola, després d'anys buscant-ho, s'ha adonat que no volia ser viral.
Des de fa anys crec que confonem la paraula viral amb la paraula reconeixement. Pensem que arribar a molta gent ens fa més desitjables, més importants, però no sempre és així. Aquest problema va començar fa 15 anys quan el creador de tots els mals, Facebook, va introduir un polze cap amunt per mostrar el nostre acord. Un m'agrada, li van dir. Nosaltres, innocents com érem, pensàvem que era una manera de dir-li al nostre amic Pepe que ens alegràvem de les seves vacances a Cadis. Però la realitat era una altra. El m'agrada es va crear per establir quin contingut era més interessant per a l'algoritme, quina informació s'havia de posicionar millor per ser més vista.
El temps ha passat per a tothom, l'algoritme ha evolucionat i nosaltres també. Se suposa que un 90% de les persones que habiten les xarxes socials no interactuen gairebé mai amb el contingut que hi veuen. No obstant això, queda aquest lleuger marge del gairebé. Quan cau una persona a la temptació de donar un m'agrada o comentar l'últim tema? Quan no ho pot evitar. Aquesta és la veritable definició de viralitat.
Hi ha certs vídeos, certs titulars que ens obliguen a reaccionar, els nostres instints més primaris queden atrapats a les seves urpes. Quan això passa, l'algoritme es frega les mans. Sap que ens tindrà enganxats durant una estona llarga a la xarxa social, rebent i contestant missatges.
Per això m'agradaria fer un al·legat per tornar al principi de tot aquest embolic: reaccionem a les xarxes socials, sí, però no per mostrar el més viral, sinó el més important. Tornem a connectar amb aquell amic del col·legi que feia 20 anys que no vèiem, tornem a preguntar a la nostra tia què hi posa en aquella paella tan bona que va publicar a Instagram. Tornem als bàsics, siguem antivirals.
