Facin a la meva tia Maria una IA
Quan la presentació de la intel·ligència artificial va arribar a les xarxes socials, tothom va al·lucinar amb la seva capacitat de conversar. Però, per a mi, la capacitat més sorprenent ha estat una altra: sonava absolutament insuportable.
En un corrent que ja havien desenvolupat Alexa i Siri amb un to sempre positiu, educat i amb un registre proper als presentadors d'anuncis de telebotiga, tot em sonava molt fals, molt sobreactuat. Tot em va quedar clar quan el CEO d'OpenAI va piular una paraula: Her.
La pel·lícula de Spike Jones Her era una caricatura sobre cap on podien anar les relacions humanes si deixàvem els nostres sentiments en mans de les màquines, i, pel que sigui, la companyia OpenAI va decidir que era un bon model a imitar. Crec que ara que l'actriu Scarlett Johansson, la veu de Her, amenaça de denunciar-los i la companyia ha retirat la veu, ja no els sembla tan bona idea.
Però com que de tota crisi en neix una oportunitat, jo els en brindo una: facin a la meva tia Maria la veu de la seva IA. Com ella mateixa confessa, és molt bèstia quan parla, però alhora té els millors girs que he sentit mai, domina com ningú els silencis i, el més important, mai desconfio del que diu. Perquè sona a veritat i sinceritat.
Suposo que els dissenyadors de ChatGPT pertanyen a aquest corrent que he detectat darrerament de persones que intenten dominar el llenguatge (com si es pogués) per ser més eficaços i productius. Utilitzen les paraules de tal manera que obtenen millors resultats. No dubto que sigui així, però també sonen falsos.
L'altre dia em van compartir un vídeo en què un guru del llenguatge assegurava que quan s'arriba tard, no s'ha de demanar perdó mai pel retard, sinó agrair l'espera a la persona. Així, l'altra persona se sentiria recompensada. Potser aquesta persona se sent millor amb un gràcies que amb un perdó, però corromp la conversa. Quan es fa això, automàticament sona a venedor de fum.
Un tret, essencialment humà, és que mai no hem pogut encapsular el llenguatge. Per moltes acadèmies i esperantos que hàgim creat, el llenguatge sempre s'obre pas, com els dinosaures de Jurassic Park, i evoluciona com li dona la gana. Tot i això, tinc por que les noves tecnologies portin una societat que imita certes estructures lingüístiques i vocables que han estat decidits per uns informàtics a Silicon Valley que els sembla coherent la pel·lícula Her.
Per això, els demano que reconsiderin aquesta veu i posin la meva tia Maria al comandament.
