L'estat de Nova York ha plantejat una proposta de llei perquè els menors no rebin cap contingut proporcionat per l'algoritme. És a dir, que els menors només puguin veure publicacions, fotos i vídeos de les persones que segueixen i no del que decideixi la xarxa social de torn. Per què? És molt senzill, perquè sigui avorrit. L'algoritme escull material que sap que serà interessant per a l'usuari i se li posa a la cara, perquè no abandoni l'aplicació. Aquesta mesura em sembla fantàstica, però em sembla que es queda curta. Em pregunto… No es podria ampliar també als adults?
Està més que demostrat que la imposició de contingut dictaminat per un algoritme produeix la coneguda cambra d'eco. Un efecte, segons el qual, com que el contingut que més consumeixes és d'opinions afins a tu, només et mostra informació amb biaix polític o ideològic com el teu. És a dir, si penses X, només et mostrarà gent que pensi X. Mai gent que pensi Y. Això està provocant dos problemes cabdals a la societat: la polarització i el dret al dubte. El primer és fàcil d'entendre com es produeix, però el segon és més sibil·lí.
Hi ha gent que afirma que l'antònim d'humanitat és algoritme. Entre els seus zeros i uns no hi ha lloc per al caos humà. Com a bona màquina, tot té una solució, una resposta a la qual arribar. Tanmateix, els grans salts de la humanitat mai no han vingut de la certesa, sinó del dubte. Quan un grup de persones s'aturava i deia simplement: "No ho entenc". A l'algoritme està prohibit no saber; si no fixin-se en la intel·ligència artificial, no diu mai: "No ho sé". Si no ho sap, s'inventa una resposta perquè no hi ha la possibilitat de no donar una resposta.
Necessitem dir de tant en tant: "No ho sé". No tenir una opinió fixa sobre alguna cosa. Perquè gràcies a aquest pensament crític serem capaços de, per un moment, sortir de la nostra cambra d'eco i escoltar l'altre.
El més irònic (i graciós, si no fos trist) és que les grans empreses de xarxes socials recorreran aquesta llei de l'estat de Nova York perquè "atempta contra la llibertat d'expressió recollida a la Primera Esmena de la Constitució". Com si calgués defensar abans l'algoritme que els humans. Potser està començant una guerra entre la cosa humana i la cosa algorítmica, però no ens n'hem assabentat perquè no ha entrat a la nostra cambra d'eco.
