Charles Foster Musk
Charles Foster Kane, protagonista de Ciutadà Kane, era un ric visionari que s'havia fet milionari gràcies a les mines d'or i altres negocis. Tot i això, en una escena mítica de la història del cinema, envia una carta a un dels seus assessors en la qual l'informa que deixa els negocis que l'havien fet ric perquè "seria divertit dirigir un diari". Tothom el pren per boig i, encara que triomfa al món dels mitjans, el seu veritable objectiu és llaurar-se una vida política gràcies al suport de la premsa escrita.
No sé si Elon Musk ha vist Ciutadà Kane, però estic segur que quan va aparèixer a les oficines del seu acabat de comprar Twitter amb un lavabo entre les mans, molts dels seus assessors pensarien que estava boig. Jo mateix ho vaig pensar. Però aquesta compra no té res de bogeria.
La xarxa social X (anteriorment Twitter) és deficitària, els anunciants han fugit espantats, té la ràtio de menor creació de comptes en els últims 10 anys i, tot i això, el seu pla està sortint d'allò més bé. Perquè, com Kane, el seu propòsit no era mercantil, era polític.
Des que Kamala Harris és candidata a la presidència, Donald Trump ha entrat en veritable campanya. I Elon Musk també. Són continus els atacs, els vídeos manipulats i les notícies falses sobre la candidata demòcrata al compte de X. ¿I no té dret a donar la seva opinió sobre les eleccions? Deu pensar el lector. Sí, en té. El problema és que la seva veu no val el mateix, perquè, com a la pel·lícula d'Orson Welles, Musk també s'ha comprat el diari.
Des de l'adquisició de Twitter el 2022, Musk ha crescut la barbaritat de 100 milions d'usuaris fins a aconseguir ser la persona amb més seguidors del món a X, amb gairebé 200 milions. És a dir, s'ha comprat una xarxa social per tenir-hi influència. Però els números no queden aquí, perquè si abans de ser-ne el CEO, el 2022, Musk piulava una mitjana de 60 tuits al dia, des que va començar la campanya piula 500 vegades al dia. I la gran majoria de temes al·ludeixen a política o a les eleccions americanes.
Però Charles Foster Musk hauria d'aprendre la lliçó de la pel·lícula, perquè, si no recordo malament, Kane perdia les eleccions per culpa de la premsa que ell mateix havia creat. El mateix mecanisme de brutícia amb què havia aconseguit pujar el submergia de nou en el fons. Així que hauria de tenir cura perquè les xarxes socials no acabin amb el seu somni de ser un home influent a la Casa Blanca.