La censura a Twitter o com donar una pallissa al xivato

Al segle XX per censurar una informació es necessitava un exèrcit. Al segle XXI només cal un ordinador. Bé, un ordinador i molts comptes a la xarxa social Twitter (per alguns coneguda com a X). Això ha passat aquesta setmana i ja ni tan sols ens sorprèn.

Com si es tractés d'un pati de col·legi, un grup d'ultres es va organitzar a través de Telegram per apallissar certs comptes i aconseguir que els suspenguessin amb denúncies en massa. El més normal hauria estat que algun professor present al pati els hagués parat els peus, però des de fa temps Elon Musk (un no es fa multimilionari perquè sí) va decidir acomiadar tots els moderadors i reguladors de la seva xarxa social a Espanya. Així que, sembla que només cal assolir cert nombre de denúncies per suspendre un compte.

Però allò que em crida l'atenció no és el mètode, sinó l'objectiu. No busquen grans noms, ni notorietat, els seus objectius eren investigadors, mitjans de comunicació i científics que treballen contra la desinformació. És a dir, buscaven posar fi a aquells que són capaços d'entendre el que per a la resta dels mortals són simples dades. Persones que poden destapar les veritables intencions d'un hashtag o saber d'on ve la manipulació d'un vídeo. Tornant a la metàfora del pati del col·legi, han anat a clavar una pallissa al xivato.

És irònic que, en una època en què s'esmenta tant la paraula llibertat, els més censurats siguin els vigilants. Perquè llibertat no és només dir el que hom vulgui, és també saber que algú pot estar en contra de la nostra opinió. O molt millor, que informi sobre què vol dir, realment, això que estic dient.

Per sort per a la civilització, la xarxa social va tornar els comptes a aquests vigilants de la desinformació, adduint que havia estat un error de l'algoritme en la lluita contra els bots. Però resulta estrany pensar que durant setmanes hagin estat incapaços de detectar els bots que portaven una vegada i una altra a la presó a Carlos Sobera o que oferien nusos en el seu perfil i, en canvi, aquests comptes tan humans hagin caigut després que el grup ultra es vantés d'haver-les denunciat.

Però el més trist de tot, el que és autènticament devastador, és que per escriure aquesta columna, potser jo també entri a la seva llista negra. Alguns amics m'han aconsellat que no en parli, perquè podrien convertir la meva vida en xarxes en un infern.

I així, estimats lectors, és com funciona la censura al XXI: Evitant parlar dels matons del pati.