Què cal fer quan una IA guanya un premi literari?

Ja arriba. A poc a poc, sense que ens n'adonem, però s'acosta. Ja és gairebé aquí i aquesta notícia ho certifica. La guanyadora d'un premi literari al Japó ha sorprès els periodistes declarant que el 5% de la novel·la estava escrita per ChatGPT. Cada mes, cada any, ens trobarem amb més notícies així… fins que al final passi: no ens interessarà gens res escrit per una intel·ligència artificial.

Per què estic tan segur de l'afirmació? Perquè tinc l'esperança que la cosa humana es converteixi en un valor. Quan en els tornejos d'escacs els ordinadors van entrar a competir no tenien rival. Ho feien tot perfecte. Vint anys després, a ningú, tret de quatre experts, li interessa veure una partida entre dos ordinadors. És avorrit, precisament perquè sabem que no cometran errors.

L'art de l'escriptura és l'art de l'error. La narrativa, les novel·les, els poemes neixen d'un error. L'intent de comunicar una cosa que no sabem com comunicar. A les màquines els ensenyen a ser resolutives: per arribar a C cal passar per A i B. En canvi, els escriptors som de tot menys resolutius.

Diu el famós membre dels Monty Python John Cleese que tota la vida se sentia diferent fins que va llegir alguna cosa… i de debò es va sentir diferent. El que va llegir va ser la teoria dels cervells llebre i les ments tortuga. La teoria explica que hi ha gent capaç d'assolir de manera molt ràpida solucions lògiques. Aplicant estratègies i eines apreses durant la formació, són capaços de resoldre grans problemes de manera eficaç.

I després hi ha les ments tortuga, persones que es queden atrapades per problemes sense importància. La seva ment va treballant-hi durant molt de temps fins a arribar a una solució. Una solució que no passa per A ni per B per arribar a C, i potser ni tan sols existeix C. La seva visió s'allunya tant del problema inicial que crea una solució tan tangencial que, de vegades, ni soluciona el problema.

Potser això passarà amb les IA: sempre seran més ràpides, però no sé si arribaran més lluny, com en la faula d'Isop.

Tant de bo els dubtes, els errors, la valentia de dir el que ningú espera es converteixi en una cosa preuada. I les novel·les perfectes ens facin morir d'avorriment. Perquè escriure no va de fer-ho tot bé, va de ser prou honest per admetre que no sabem què estem escrivint.