Les xarxes socials, un camp adobat per als judicis paral·lels

BarcelonaDes del moment en què es va saber la desaparició de Gabriel Cruz, les xarxes socials es van bolcar en el cas. Primer, compartint les publicacions que demanaven que s’informés la policia sobre qualsevol detall que es tingués sobre els fets i, després, un cop conegut el desenllaç, convertint-se en l’escenari d’un gran dol col·lectiu. Amb el hashtag #hastasiemprepececito, entre d’altres, els usuaris van publicar textos de condol i imatges de peixos, el símbol amb què s’identificava el nen. Però més enllà de les mostres de suport a la família, les xarxes socials -especialment Twitter- s’han omplert de missatges d’odi contra la presumpta autora de la mort, sovint amb comentaris racistes i, fins i tot, d’incitació a la violència.

Segons Elena Neira, professora dels estudis de comunicació de la UOC, Twitter és “una xarxa profundament reactiva, que respon d’una manera molt visceral, tant per a les coses dolentes com per a les coses bones”. En aquest sentit, assegura que una de les característiques que defineix Twitter, la xarxa més vinculada a l’actualitat, és la polarització cap a un tema concret, que fa que molts usuaris se sumin a parlar-ne i s’acabi amplificant. “Això fa que el judici paral·lel sigui incontenible”, explica Elena Neira, que afegeix que aquest cas n’ha sigut una bona mostra.

Sense espai per reflexionar

Per a Neira, tot i que les xarxes socials poden ser un bon canal per obtenir informació, també poden portar a la intoxicació amb missatges que no són certs i que fan perillar el rigor i la contrastació. “Amb el seu poder aglutinador, les xarxes socials uneixen persones de perfil molt divers, i això inclou tant els que volen mostrar la seva solidaritat com els que troben en un determinat perfil racial l’excusa per fer una crítica més àmplia”, explica.

Les limitacions de la xarxa i la seva immediatesa incentiven missatges poc reflexius i extrems. “Tot se simplifica, emetem un judici en 240 caràcters”, conclou Neira.