La xarxa ultra Parler topa amb els límits del seu propi discurs
BarcelonaParler és una xarxa social que es publicita com a bastió de la llibertat d’expressió. En realitat, és un cau per a perfils de tendències feixistoides, perquè hi escampin el seu llenguatge de l’odi habitual. Allà hi trobem, per exemple, l'ínclita Katie Hopkins, recentment expulsada de Twitter, una columnista famosa per haver reclamat que s’apliqués la solució final als musulmans o per haver dit que no vessaria cap llàgrima pels infants enfonsats al Mediterrani mentre buscaven refugi a Europa. També hi trobem alguns dels polítics dels EUA més tronats, de la banda republicana: negacionistes del canvi climàtic, amics dels supremacistes blancs i similars. "Si ho pots dir als carrers de Nova York, ho pots dir a Parler", deia el lema de la xarxa, en un anunci de fa pocs dies.
Però resulta que aquesta joguina ha trigat ben poc a necessitar unes regles de comportament. El creador de la companyia, el jove de 26 anys John Matze, sortia al pas de les acusacions llançades per alguns perfils dient que havien estat censurats a Parler. El directiu admetia que sí que hi havia unes "regles bàsiques", que incloïen, per exemple, no amenaçar de matar a qui té una opinió discrepant –certament, un bon detall d’etiqueta– i no penjar sistemàticament un "Que et follin" com a monoresposta a qualsevol missatge. Algunes de les normes són sorprenentment específiques: Matze alerta que no es poden penjar "fotografies de la pròpia matèria fecal" com a manera de fer saber que es compta amb una opinió contrària. Suposo que no és una regla preventiva, sinó que parla des de la (d)olorosa experiència. En tot cas, està bé que s’evidenciï que el futur dels debats a les xarxes, si no s’introdueixen mesures de moderació, és un futur molt negre. O marró.
