Google+ deu tenir el dubtós honor de ser la xarxa social digital amb un índex més baix d’usuaris actius sobre el total d’inscrits: fa tres anys eren menys de 115 milions contra 2.200 milions. Perquè, d’alguna manera, quan algú es dona d’alta a Google -per exemple, configurant per primera vegada un smartphone amb sistema Android- també està creant, sense ser-ne conscient, un perfil a Google+: el gegant d’internet va inaugurar el servei ara fa set anys com a capa d’identitat comuna a tots els seus serveis, des del correu electrònic Gmail fins al portal de vídeos YouTube, i hi va afegir algunes funcions complementàries que pretenien rivalitzar amb les de Facebook: els Cercles, per compartir contingut amb altres usuaris; el xat que va acabar sent Hangouts, i els àlbums de fotos que actualment són l’aplicació separada Google Fotos. La idea era que l’ús habitual dels diversos productes de la casa generaria prou activitat en aquesta mena de xarxa social implícita, en contraposició a la plataforma aliena de Facebook, on cal inscriure’s i participar explícitament.
Òbviament, allò no va arribar a passar: Google+ encapçala la llista dels fracassos dels primers 20 anys de Google. La mateixa empresa ha reconegut que el 90% de les sessions d’usuari a Google+ duren menys de cinc segons, que és una manera elegant de dir que la gent hi entra només quan clica sense voler alguna icona de perfil a Gmail. Així doncs, l’anunci de tancament definitiu de la versió de Google+ per a consumidors, que s’allargarà fins a l’agost del 2019 perquè els usuaris tinguin temps de descarregar la poca informació que hi tinguin, no representa cap drama per al negoci de Google.
Respecte per la privadesa
L’empresa ha comunicat el tancament de Google+ precisament el dia abans de l’acte de presentació dels nous smartphones Pixel amb els quals pretén fer ombra als iPhones d’Apple, i ho ha endolcit anunciant també noves i esperades funcions de seguretat d’Android, com la que només permetrà que accedeixin a les dades de comunicació del telèfon les aplicacions que l’usuari hagi escollit com a principals. El que grinyola en l’adeu de Google+ és que hagi sigut conseqüència d’una informació periodística del Wall Street Journal, que revela que Google coneixia des de fa mesos el forat de seguretat -un forat que, d’altra banda, tampoc no és res de l’altre món-, però va decidir no fer-lo públic perquè no li constava que cap usuari s’hagués vist afectat. Amb aquesta actitud, Google ens demostra que el seu respecte per la privadesa de les nostres dades no és pas millor que el de Facebook. I estic segur que a l’empresa hi ha qui respira alleujat perquè Google+ té tan pocs usuaris. Si fos un èxit, el desastre hauria sigut descomunal.