En la seva febre tuitaire, Elon Musk ha dedicat bona part dels seus missatges a blasmar els mitjans. Fins a cert punt, és normal: després de comprar per una fortuna Twitter i arruïnar-la en més d’un sentit, la seva única sortida és presentar-la al públic com a una alternativa al periodisme. Aquest dimarts, però, ha anat un pas més enllà i ha estat el compte oficial de X que ha piulat el següent missatge: “Escolteu la gent directament, no el que els propietaris de diaris volen que escolteu”. O sigui, fins ara Musk tenia una xarxa i opinava el que li rotés, però ara directament postra els missatges corporatius a les seves dèries i obsessions. Més enllà de la lletjor d’aquest moviment, que empudega –encara més si era possible– X, aquesta consigna deu haver rebentat tots els mesuradors de cinisme del planeta. Que l’home que s’ha gastat l’equivalent al pressupost de tota la CCMA durant més d’un segle a comprar una àgora pública, i que si suma més de 200 milions de seguidors és perquè ha doblegat l’algoritme als seus interessos particulars perquè t’entrebanquis amb els seus tuits a cada moment, tingui la barra de dir “escolteu la gent” a través d’un compte oficial de la seva empresa em sembla l’acte de populisme mediàtic més bèstia dels últims anys.
Crec que més de dotze anys escrivint set dies a la setmana sobre el periodisme i els seus problemes em permeten espolsar-me la sospita de corporativista. I certament hi ha mal periodisme a cabassos. Però la majoria de professionals compleixen. És a dir: escolten la gent i –pas imprescindible– contrasten, endrecen, repregunten, complementen... Escoltar la gent, sense més, aboca a sentir només qui més crida, sovint perquè s’ha comprat l’altaveu més potent, i afavoreix la recepció de missatges interessats, si no directament falsos o espuris.