Una Wikipedia (auto)protegida contra querelles

Ahir els parlava de la querella interposada pel milionari Richard Desmond contra Wikipedia perquè a la seva pàgina se’l tracta de "pornògraf" (per haver editat, efectivament, revistes per a adults, com diu l’eufemisme). Un dels avantatges que té aquesta enciclopèdia online és que, al no tenir ànim de lucre, no acostuma a sortir a compte denunciar-la, ja que les compensacions solen calcular-se a partir dels beneficis obtinguts. Com que, a més, no és la creadora dels continguts sinó que són els usuaris els que la farceixen, no se li pot inferir voluntat de fer mal a algú: com a molt podries perseguir la lassitud, si hi fos, a l'hora de corregir alguna informació lesiva un cop denunciada.

El periodista John Seigenthaler va descobrir que, durant quatre mesos del 2005, la Wikipedia li atribuïa haver estat sospitós de la mort de Kennedy. L'afer es va poder resoldre sense enfrontar advocats i l'enciclopèdia va endurir els protocols per editar biografies de persones vives. L’informàtic Bertrand Meyer, per aquella mateixa època, va haver de llegir la notícia de la seva pròpia mort. Algú havia incorporat la notícia falsa a la Wikipedia i alguns mitjans la van donar per bona com a confirmació. En aquest cas, però, el protagonista s’ho va prendre amb prou bon humor i va dir que malgrat haver-se fet evident una de les debilitats d’aquesta eina, la bondat general predominava, un cop ho posaves en perspectiva. O això, si més no, és el que diu Wikipedia... i he pogut confirmar anant a la font original on Meyer va deixar això escrit.

Que la Wikipedia està a la banda bona de la història és indiscutible. Però en uns temps en què exigim a Facebook més responsabilitat sobre els continguts que acull potser caldrà veure si aquesta magnífica enciclopèdia viva i permanentment mutant ha d'introduir nous mecanismes de protecció... i autoprotecció.