Wikileaks torna a exhibir múscul: surten a la llum 5 milions de correus de "la CIA a l'ombra"
Després d'un any de pressió judicial i econòmica, la pàgina de les filtracions ataca amb una nova onada massiva de documents
BarcelonaWikileaks ha començat a publicar més de cinc milions de correus electrònics de l'empresa privada d'espionatge nord-americana Stratfor, l'anomenada "CIA a l'ombra". Els correus els ha recollit el diari 'Público.es', i revelen, per exemple, que els espies es burlaven d'Aznar i de les seves idees.
Els mails arrenquen el juliol del 2004 i arriben fins al desembre del 2011. Entre els clients de Stratfor hi ha serveis secrets, ministeris de Defensa i d'Afers Estrangers i ambaixades de la majoria de països industrialitzats –entre els quals, Espanya–, a més de les principals multinacionals del planeta.
Encara ha de transcendir el contingut de bona part dels correus, però Wikileaks avança que les noves filtracions revelen l'ús que fa Sratfor de les xarxes d'informadors dels mateixos clients. Quedarien al descobert estructures de pagament de suborns, tècniques de blanqueig de capitals i mètodes psicològics. El pagament de les informacions confidencials es faria en comptes de bancs suïssos i targetes de crèdit de prepagament.
Stratfor té com a clients els principals governs occidentals, però també s'aprofita de la seva informació reservada. Diplomàtics, militars i agents secrets també aporten informació confidencial a la companyia d'espionatge.
Wikileaks reneix després d'una intensa pressió
La nova filtració massiva arriba després de mesos de setge econòmic i polític internacional. Wikileaks va viure el seu moment d'or el novembre del 2010 i durant els mesos posteriors, en què va anar filtrant una selecció de cables diplomàtics dels 251.287 documents que havia rebut de manera clandestina. Però les reaccions per intentar desactivar la pàgina web –i el seu líder, Julian Assange– no es van fer esperar: el febrer del 2011 se celebrava una vista a Westminster per decidir si se l'extradia a Suècia, acusat d'uns càrrecs sexuals. El govern dels Estats Units resta a l'espera de la decisió final, que s'ha traslladat al Suprem, ja que tindria més fàcil reclamar-lo a Suècia que no al Regne Unit.
Mentrestant, Wikileaks ha patit també un ofec econòmic. Mastercard, Visa, PayPal i el Bank of America han anunciat que no tramitaran cap donació –la seva principal font d'ingressos– a l'organització. Assange, l'octubre del 2011, declarava que aquest boicot de la indústria financera ha suposat “la destrucció del 95% de la facturació de Wikileaks”.
Així mateix, ha hagut de veure com els seus aliats mediàtics trontollaven. En la primera gran publicació de filtracions, l'entitat es va recolzar en cinc grans mitjans globals ('The New York Times', 'Der Spiegel', 'El País', 'Le Monde' i 'The Guardian') per tal d'assegurar-se que els continguts arribaven a l'opinió pública. Però Assange no va tolerar bé que el seu soci anglès critiqués públicament aspectes organitzatius de Wikileaks ni que periodistes de la casa publiquessin una biografia seva gens complaent. La crisi va desembocar en un divorci amb 'The Guardian'.
En les noves filtracions, de fet, no hi ha cap dels mitjans originals. En comptes de cinc marques globals, s'han escollit vint diaris progressistes d'arreu del món, però amb audiències més centrades en els seus respectius territoris.