Werner Herzog i Paul Abbott, les estrelles d'un Serielizados Fest revitalitzat

BarcelonaLes sèries s’han convertit des de fa temps en el centre de qualsevol conversa informal i si no estàs al dia de l’últim fenomen o èxit pots acabar sentint-te exclòs, tal com assenyala en to paròdic l’anunci que Rocío Quillahuaman ha fet per a la vuitena edició del Serielizados Fest, que arriba disposada a sadollar la set de ficció televisiva. El festival, que se celebra del 18 al 24 d’octubre a Barcelona i online del 19 al 30 d’octubre a Filmin –també hi haurà edició a Madrid, del 27 al 30 d’octubre–, es revitalitza després de la pandèmia amb convidats destacats com Paul Abbott, creador de Shameless (tant de la versió britànica com la nord-americana) i un grapat de sèries de tot el món capaces de monopolitzar qualsevol conversa de bar. 

Víctor Sala, codirector del Serielizados Fest, reconeix que un dels objectius d'aquesta edició era recuperar els convidats internacionals, una fita que han superat amb nota no només gràcies a Paul Abbott, que conversarà amb el periodista Toni Garcia Ramon al teatre del CCCB el dijous, 21 d'octubre, sinó també a la masterclass que impartirà Werner Herzog. El cineasta alemany, que fa un petit paper a The mandalorian, és un dels pocs directors que encara no ha sucumbit a l'encant de les sèries, però el seu llarg bagatge cinematogràfic el converteix en un personatge imprescindible per a qualsevol persona interessada en el món audiovisual.

Una altra de les sessions destacades del festival serà la que protagonitzarà el coordinador d'intimitat Enric Ortuño (Los Bridgerton, Adult material), que explicarà els passos que fa la indústria audiovisual per assegurar que les escenes de sexe es roden de manera segura. "És una feina que fa uns anys es feia d'una manera més informal i ara ja està més institucionalitzada i dona més seguretat i tranquil·litat a actors, actrius i productors. És un pas endavant per a la indústria", remarca.

Arrencada en català

La sèrie que inaugurarà el festival a Barcelona serà L'última nit del karaoke, la ficció de TV3 que s'estrena aquest dilluns a la televisió pública. És la primera vegada que el Seriealizados Fest arrenca amb una proposta catalana, una indústria que no passa pel seu millor moment. "L'aterratge de les plataformes ha fet que molta de la indústria es traslladi a Madrid, hi ha molts professionals que viuen a l'AVE. Catalunya abans era molt motor de l'audiovisual a Espanya i ara s'ha trobat que Madrid li ha pispat la cartera, en aquest sentit. És bo que hi hagi molta indústria a Madrid però el que s'ha de fer és que no sigui a costa de la que hi ha a Catalunya, sinó potenciar la que tenim, fer més marca, més coproduccions i internacionalització", reflexiona el codirector del festival. A més de L'última nit del karaoke, el festival estrenarà més produccions catalanes com Doctor Portuondo –la primera sèrie original de Filmin– i la sèrie d'animació Mironins, i reivindicarà X, la sèrie, emesa pel 33. "És una sèrie que va passar una mica inadvertida i creiem que és una proposta molt radical, molt petita i feminista a la qual no s'ha parat prou atenció", detalla Sala.

Durant el festival es podran veure fins a 35 títols –distribuïts a la secció oficial, la Panorama, la de documentals i la Short Forms–, tots disponibles a la plataforma Filmin, que col·labora amb el festival. Els subscriptors de la plataforma tenen accés lliure a les sèries i, si no es disposa de subscripció, es pot comprar un pack especial del festival.

Al Regne Unit ha sigut una petita revolució per mostrar la realitat d’un grup de joves musulmanes de manera sincera i desacomplexada i passada pel filtre d’una comèdia irreverent. La ficció de Channel 4 segueix les aventures de les Lady Parts, un grup de punk femení que busca guitarrista principal. “No havíem vist res semblant a la televisió britànica convencional fins ara: una comèdia en què es permet a les dones musulmanes ser divertides, sexuals, ridícules, religioses, enfadar-se i tenir conflictes. Bàsicament, ser elles mateixes”, explicava Chitra Ramaswamy a la crítica del Guardian.

La guanyadora del premi Internacional del festival Séries Mania és un thriller sobre les conseqüències de la introducció de quotes en la indústria pesquera islandesa a mitjans dels anys 80. La mesura deixa un escenari de comunitats en dificultats i personatges a la recerca de poder i riquesa, com ara l'Harpa, secretària de l’ajuntament d’un petit poble que s’aprofitarà d’un tràgic accident per salvar-lo de la ruïna i crear un imperi pesquer. La sèrie islandesa és un dels plats forts de la secció oficial. 

Moltes sèries han volgut ser la nova Fleabag, però poques ho han aconseguit. Una de les que més s’hi ha acostat és aquesta comèdia escrita i interpretada per les actrius Aisling Bea i Sharon Horgan, creadora i protagonista d’una altra dramèdia de culte, Catastrophe. La primera hi interpreta l’Áine, una professora irlandesa que viu a Londres i que s’està recuperant d’una crisi mental. En la missió per recuperar la seva vida rep el suport de la seva germana gran, la Shona, que està pendent de totes les seves decisions.

Creada i protagonitzada per l’actriu i cantant sueca Amy Deasismont, aquesta dramèdia segueix les desventures d’un grup de joves i les dificultats que troben per entrar a la vida adulta. Deasismont hi dona vida a la Sigge, una noia de vint-i-pocs anys que intenta mantenir la seva desestructurada família –formada per una mare de salut precària i un germà petit– amb una feina de cambrera-patinadora en un restaurant. Un dels seus principals problemes és el pare, un home que va abandonar la família i que reapareix periòdicament per aprofitar-se econòmicament de la seva filla.

Els responsables del Serielizados Fest no amaguen que aquesta va ser una de les eleccions més unànimes dels programadors d’aquesta edició. Adaptació de la novel·la No-Signal Area de Robert Perisic, la sèrie segueix l’Oleg i el Nikola, dos ciutadans de Zagreb que arriben a una ciutat perduda dels Balcans marcada per la desaparició del comunisme i el desmantellament de Iugoslàvia. Els dos personatges tenen un projecte per fer tornar la il·lusió als veïns de la ciutat: recuperar una antiga fàbrica, ara obsoleta i abandonada, que en altres temps va ser el centre de l’activitat local.