Watergate, mig segle d'un mite amb llums i ombres (3)
Part de la mitomania entorn del Watergate va girar al voltant del misteri sobre la identitat de Gola Profunda, la font que subministrava informació a Bob Woodward i Carl Bernstein. El compromís dels dos periodistes a l'hora de protegir-lo de represàlies –es donava per fet que era algú vinculat a instàncies oficials– se cita com a exemple de bona pràctica periodística. I ho era. Però aquí, de nou, trobem clares exageracions, ja que la pel·lícula Tots els homes del president va sobredimensionar l'efecte de les seves filtracions. Al final, aquest agent de l'FBI tan sols els donava pistes sobre quines investigacions estava assumint la policia federal, cal pensar que amb l'ànim de vestir-les davant l'opinió pública. Finalment, Mark Felt va confirmar el 2005 que ell era Gola Profunda. Va ser una sorpresa molt menor: per bé que ell ho havia negat insistentment, el seu nom era el que encapçalava totes les travesses que s'havien anat fent al llarg dels anys sobre qui es reunia d'amagatotis amb els dos periodistes del Washington Post.
La pel·lícula amb Robert Redford i Dustin Hoffman va fer la resta. La famosa frase "Follow the money" (segueix els diners) no consta enlloc que fos pronunciada per Felt. Ni tampoc que els alertés del perill que corrien les seves vides. En entrevistes posteriors, els dos reporters han admès que mai van tenir la sensació d'haver de patir per la seva integritat (i que les filtracions sobretot confirmaven coses que ja sabien). Algunes fonts fins i tot dubten sobre si la manera de reclamar una reunió consistia en canviar de posició un test amb una planta. Al final, si a aquests recursos narratius cinematogràfics s'hi suma l'encert de brànding de batejar aquest informant com a Gola Profunda, referenciant la pel·lícula pornogràfica Deep Throat de l'època, no és d'estranyar que el personatge acabés embolcallat en un halo llegendari.
