Els ‘Watchmen’ revifen a la HBO contra la violència racial
La plataforma estrena avui una ambiciosa actualització del clàssic de DC
BarcelonaLa història dels còmics va canviar l’any 1986, quan el guionista Alan Moore i el dibuixant Dave Gibbons van publicar Watchmen. El llibre va ser el primer còmic que va guanyar el premi Hugo, dedicat a la ciència-ficció. La seva barreja de noir, autoironia sobre els superherois i crònica social de les angoixes de l’època -sobretot la sensació que una guerra nuclear podia anihilar la vida al planeta- va arrossegar un públic nou i més adult -signifiqui el que signifiqui això- cap al mitjà. Avui la HBO estrena la seva visió sobre aquest clàssic de DC Comics, tan exitós que, fugaçment, va fer que l’editorial superés en vendes l’eterna rival Marvel.
La sèrie és una de les grans apostes del canal per a la temporada. La cadena ha encarregat a un dels seus pesos pesants, Damon Lindelof, que assumeixi les tasques de show runner. Responsable de sèries com Lost o The Leftovers, el productor ha optat per aprofitar l’univers que tractava la novel·la gràfica original però portar-lo al present. Així, la televisiva Watchmen comença 34 anys després del final del còmic i desplaça l’acció a Tulsa, Oklahoma. Som el 2019, en una realitat alternativa, i Robert Redford s’ha convertit en el president dels Estats Units amb el mandat més llarg, ja que va ser elegit el 1992. Un grup de supremacistes blancs, seguidors del justicier emmascarat Rorsach, han perpetrat diversos atacs en paral·lel en cases de policies. Això fa que els agents de la llei decideixin portar també màscares, cosa que planteja un dels grans dilemes morals de la sèrie: ¿com es pot distingir els bons i els dolents en un món d’emmascarats?
Si el còmic dels anys vuitanta estava arrelat en aquella època i les seves misèries, Lindelof ha volgut mantenir l’esperit reivindicatiu. I la por de la destrucció atòmica ha estat substituïda aquí per les tensions racistes. Això es deixa notar també en la tria de la protagonista: una agent de policia que de nit es converteix en una justiciera amb l’àlies Germana Nocturna. Regina King és qui assumeix el personatge, després d’haver deixat la seva empremta en ficcions com The Leftovers, American crime o Seven seconds (i d’haver-se coronat als premis Emmy com a millor actriu principal i actriu secundària per aquestes dues últimes sèries). La intèrpret, a més, ha rebut aquest any l’Oscar a millor actriu de repartiment per El blues de Beale Street.
A King l’acompanyen en el repartiment alguns pesos pesants de la indústria, com Jeremy Irons (interpretant un peculiar lord d’una mansió anglesa), Don Johnson (en el paper de cap de la policia de Tulsa) o Jean Smart (la venerable Espectre de Seda, un dels personatges que sí que emanen de la novel·la primigènia).
Sense els creadors
Els creadors dels personatges, però, no participen en la sèrie. Això afegeix més tensió entre Moore i Gibbons i DC Comics sobre la propietat dels superherois. De fet, Moore ha demanat no sortir de cap manera als títols de crèdit. Lindelof s’ho va prendre molt bé, i va afirmar que si a l’autor li haguessin dit en el seu moment que no podia fer això o allò hauria respost amb un “que us bombin”. “Així doncs, canalitzant el seu esperit, li dic: «Que et bombin, Alan, ho faré igualment»”, reblava Lindelof.
Amb l’estrena de la sèrie, culmina un projecte que va començar l’1 d’octubre del 2015, quan la HBO va entrar en contacte amb Zack Snyder, autor de l’adaptació cinematogràfica del llibre, abans de saltar a la taula de Lindelof. La primera temporada consta de nou episodis, que la HBO estrenarà setmanalment.