Warner també vol tenir servei en ‘streaming’
La guerra de les plataformes s’està posant interessant. Aquest dimecres ha sigut Warner qui ha anunciat que entrarà a competir amb Netflix, Disney o Amazon. Ho farà amb un sistema de vídeo sota demanda que espera poder posar en marxa a finals del 2019 i que inclourà el seu vast catàleg de sèries i programes de televisió. Això inclou títols clàssics com Friends, la franquícia de Wonder Woman o les pel·lícules de Harry Potter. Warner té també nombrosos drets esportius.
L’anunci s’emmarca en la recent compra de la companyia per part de la telefònica AT&T per 85.400 milions de dòlars. John Stankey, director de Warner Media, va admetre que encara no té nom per al servei. Actualment, les produccions de Warner es distribueixen a altres plataformes i la intenció de la companyia és recuperar-ne els drets de distribució. Segons Stankey, un quart del catàleg queda alliberat cada any, de manera que en quatre anys podrien recuperar la totalitat dels títols per tenir-los en exclusiva.
Falta veure com s’integrarà aquest servei amb el de la HBO, que és una filial de Warner i que als Estats Units està disponible en streaming des del 2015 (i des de poc més tard a bona part de la resta del món). Però, de moment, els analistes consideren que l’anunci de la nova plataforma implica que AT&T ha abandonat la idea de convertir la HBO en un rival directe de Netflix, fent-li produir moltes més hores i adreçades a un públic familiar. Les primeres reunions dels nous propietaris semblava que ho suggerissin. Però els nous plans perfilen un escenari en el qual la HBO mantindria el seu estatus de boutique audiovisual amb sèries de prestigi i que ajuden a captar nous clients, mentre que la futura plataforma lluitaria pel públic generalista.
Es busca comprador per al profitós diari ‘i’
Una empresa editora ven un dels seus diaris o bé perquè va bé (i vol fer caixa, sigui per beneficis, sigui per eixugar deute) o bé exactament pel contrari, esperant que una altra companyia s’arrisqui i hi inverteixi per reflotar-lo. La venda, al Regne Unit, del diari i per part de Johnston Press és un exemple de manual del primer cas. La companyia el va comprar per 24 milions de dòlars al magnat rus (i editor de l’Evening Standard ) Evgeny Lebedev. Era un títol atractiu, perquè estava plantejat molt en clau de diari de futur: 56 pàgines en format tabloide, un preu molt competitiu (20 penics, que ara ja en són 60) i un tractament de la informació solvent, però al mateix temps ràpid. Ideal per als commuters que gasten mitja hora en transport públic per anar i tornar de la feina. El diari tancarà l’any amb uns 12 milions de lliures de beneficis i els analistes creuen que es podria vendre per uns 60milions.
Johnston Press arrossega un deute important des de fa més d’una dècada. Al juny li venç crèdit per valor de 220 milions de lliures que no podrà assumir. La companyia s’ha posat a la venda sencera, però la seva cartera de més de 200 diaris regionals és difícil que sigui comprada d’una sola tacada. Més aviat cal esperar una compra específica dels actius més interessants. I la joia de la corona és aquest diari.
L’home més poderós de la televisió
¿Peter Rice és l’executiu amb més poder que hagi tingut mai el món televisiu? Això es preguntava el New York Times arran del seu nomenament, dilluns, com a president de la divisió televisiva del grup Walt Disney. El conglomerat, ja de per si prou gegantí, està en procés d’integrar l’imperi Fox de Rupert Murdoch, la qual cosa convertirà la companyia en el gegant de gegants. Rice, de 51 anys, ha treballat tres dècades per a Rupert Murdoch i, de fet, l’any passat va ser nomenat president de 21st Century Fox. Ara aglutinarà el poder de totes dues branques. Es tracta d’un personatge elusiu, que rares vegades concedeix entrevistes, i que manté un estil de vida discret, que contrasta amb la tònica habitual dels taurons de Hollywood.
El nomenament, a més, li dona un número per a una de les travesses que més interès susciten: ¿qui rellevarà Robert A. Iger, el màxim directiu de Disney, un cop el seu contracte expiri d’aquí tres anys? Certament, Rice se situa a la pole position de la cursa. Però el paper que ha de desenvolupar fins aleshores és de risc.
Primer cas oficial d’addicció a Netflix
The Hindu reporta que un jove de 26 anys és el primer cas documentat d’addicció a Netflix. El diari ha parlat amb Manoj Kumar Sharma, director d’una clínica de desintoxicació tecnològica (coneguda amb l’acrònim SHUT, és a dir, apaga ), que explica que se servia de la plataforma de streaming per no afrontar la realitat. “Cada cop que la seva família el pressionava perquè es guanyés la vida, o quan notava l’estabilitat dels seus amics, es posava a mirar sèries. Era un mètode d’escapisme”. El pacient va estar mirant set hores diàries de Netflix durant sis mesos.