Rosa Romà: "Els nostres competidors no són Telecinco, ni Antena 3, sinó Google, Netflix, els podcasts, Spotify o els videojocs"

BarcelonaTé l'encàrrec de refundar la CCMA i negocia aquests dies els recursos econòmics específics que fan falta per transformar l'empresa pública més gran de Catalunya, que sovint es compara amb un mastodont. Rosa Romà (Mollerussa, 1980) detalla en aquesta entrevista el pla per al seu mandat i parla de la politització que sempre sotja l'ens públic, l'impacte que pot tenir la marxa de Junts del Govern i la futura plataforma "de país" que es vol impulsar, entre altres temes.

Quins tres conceptes li agradaria que marquessin el seu mandat?

— Primer, tenir continguts de qualitat i connectats amb la ciutadania. Segon, l’accés universal, en totes les alternatives i finestres de consum audiovisual. I el tercer és creativitat i talent, de dins i de fora. Hem de ser una empresa ambiciosa i gran. Que vibri. Hem de tornar a sentir bategar la Corporació.

Una exconsellera de Cultura, un exdiputat, un excap de premsa del PSC, un secretari general de Cultura de la Generalitat, una exdiputada a Madrid i vicepresidenta del CAC, una excap de premsa del president de la Generalitat... sis dels set membres han ostentat càrrecs de primer nivell en política. ¿No és un acte de fe molt fort vendre que aquest és un consell on s'ha tingut en compte només la vàlua professional?

— Jo no he proposat els noms, però estic encantada amb els noms que han proposat. Tots els membres acumulen feines i reflexions que són molt útils per a la feina que ens toca fer. Han treballat per a institucions amb les quals ens hem de connectar. No podia ser un equip millor.

¿Com valora el concurs públic per nomenar director a la televisió i la ràdio?

— Fer-ho obertament és encertat, perquè dona l’oportunitat que s’hi presentin moltes persones que en cas contrari ni tan sols sabríem que tenen aquest interès i potencial. Però hi ha barreres, esclar, com ara saber si determinats professionals s’hi acabaran presentant.

¿No és un contrasentit que qui tuteli el concurs sigui un ens que s'ha escollit políticament?

— Algú havia de triar els noms del consell i, al final, hi ha un gran consens al Parlament per aquests noms. Com que el Parlament el formen persones escollides pel conjunt de la ciutadania, jo em sento escollida per la ciutadania.

¿Veuria bé que el proper consell es triés també per concurs?

— No ho sé... Qui l’executaria? Sempre hi hauria algú que prendria la decisió de posar-hi unes persones o altres. Nosaltres ens hem presentat a aquesta selecció lliurant els currículums i per tant jo em sento seleccionada per la meva experiència professional.

Hem sabut que demana al Govern 100 milions més de pressupost ordinari. Per a què els necessita?

— És necessària una transformació molt gran de la Corporació: una refundació per recuperar els orígens. La vocació de servei públic ens obliga a analitzar quina ciutadania tenim avui dia al país i, aleshores, decidir com hem de produir i distribuir els continguts. Tenim la ràdio, la televisió i una aposta digital que s’ha de potenciar. Per això preparem una plataforma que no serà de la Corporació, sinó de país. La presència de continguts audiovisuals en català en l’entorn català actualment queda diluïda en un munt de xarxes i webs on publiquem continguts, però que no és referència per a moltes de les persones que tenen en els mòbils el seu dispositiu de consum habitual.

Parla de “recuperar”. Què s’ha perdut?

— A partir del 2006 comença la caiguda d’ingressos publicitaris. I s’hi suma que un determinat govern pren la decisió de treure una part del finançament públic que tenia. Es van congelar moltes apostes que la Corporació havia fet per aportar continguts audiovisuals per al públic infantil, per al juvenil, per fer divulgació científica, tractar bé l’esport, la cultura... Si com a ciutadans creiem que la Corporació és un instrument per al català i cohesionador del país –i ho hem vist amb Eufòria– hem de tenir uns recursos que hi acompanyin. Hi ha públics amb qui no estem connectant i els volem atraure cap a un univers que és necessari i cohesionador. En casos com la ficció hem de millorar, perquè en els darrers anys pràcticament l'hem abandonat. La nostra presència ha sigut tan testimonial que no ens ha permès generar patrimoni audiovisual.

Veus del sector privat advoquen per obtenir aquests diners que necessita rebaixant significativament la plantilla de més de 2.300 treballadors que té la Corporació. ¿Pot descartar que es faci una retallada de personal durant el seu mandat?

— Nosaltres treballem per convertir la Corporació en més àgil i adaptada als nous temps, i als que vindran. El que valia l’any passat no valdrà l’any vinent. Per tant, l’organització ha d’estar adaptada a poder assumir aquests canvis. No es tracta només de preguntar-nos quants professionals necessitem per garantir els continguts que ha d’impulsar la Corporació: és també qüestió de rols, de funcions, de donar-los la formació...

Però, al final de la reflexió, trobarà un Excel i en l'Excel una xifra total.

— I jo dic que aquesta xifra no passa per aprimar l’organització i externalitzar serveis, perquè aleshores tens els mateixos professionals, només que treballant des de fora. Es tracta de pensar com els professionals que tenim poden aportar més valor. Hem de definir què és nuclear i s’ha de garantir, i què ens convé que es faci des de les empreses externes perquè això ens permet sumar creativitats i altres experiències. És una combinació.

Cal suposar que 100 milions no es demanen a la brava, sense haver tingut converses informals amb el Govern. ¿Tem que el divorci de Junts pugui perjudicar les seves aspiracions econòmiques?

— Nosaltres estem enfocats en el pla estratègic, que estem enllestint. I és un full de ruta compartit amb tota l’organització: els professionals d’aquesta organització que hi hem participat, els agents externs, l’ecosistema audiovisual... I hem escoltat, esclar, els diferents representants que la ciutadania decideix escollir al Parlament. També el govern de la Generalitat, evidentment.

No li demano si ha fet la feina, sinó si el resultat de les seves gestions serà el mateix ara que Junts marxa del Govern.

— Hem de ser prudents. Nosaltres parlem amb tots els partits polítics, perquè entenem que aquesta és una necessitat compartida i aquest un projecte de país. I tant de bo hi hagi un consens polític màxim sobre quins recursos necessita la Corporació.

¿I el consens que ha aconseguit mantenir fins ara, dins del consell de govern, el veu perillar? Junts ha estat molt crítica amb TV3 en els últims temps. Si entren en mode oposició és probable que demanin als dos consellers proposats per ells que augmentin la tensió interna.

— La Corporació el formen un conjunt de professionals molts grans i en el consell de govern hi ha persones nomenades pel govern però que no responem a partits polítics. Hem de ser independents, tal com diu la llei. Tal com hem treballat fins ara, buscant consensos i aprofitant experiències i debatent diferències de criteri, quan n’hi ha, vull pensar que des d’un punt de vista estrictament professional.

Està tranquil·la, doncs?

— Sí.

Reivindica tornar a ser "projecte de país". ¿La Corporació havia deixat de ser un projecte de país per ser un projecte d'un color polític, en algun moment pretèrit?

— Jo no hi era.

Bé que en deu tenir una opinió; ho deu haver analitzat.

— El que sí que puc dir és que nosaltres treballem perquè sigui un projecte compartit per la majoria de les forces que representen la ciutadania.

Ja, però això ho dirien tots els seus predecessors. Quina és la part específica que pensa aportar perquè la Corporació sigui percebuda com un projecte de país?

— Venim de més de deu anys amb 139 milions menys de pressupost. Han sigut unes circumstàncies que s’han generat i algú es va veure en la necessitat de prendre aquestes decisions. Vull pensar que no era un projecte de país retallar un terç del pressupost de la Corporació durant deu anys.

Més enllà de la qüestió pressupostària, hi ha també la línia editorial. Els partits autoanomenats constitucionalistes han acusat insistentment TV3 de ser adoctrinadora i molt abocada a afavorir la independència. Comparteix el diagnòstic?

— El diagnòstic que comparteixo, amb el conjunt de la ciutadania, és que hem de tenir uns mitjans de comunicació que garanteixin el rigor en la informació i la pluralitat en l’anàlisi. I en això treballem. Crec molt en els nostres professionals, i els informes del CAC demostren que TV3 és la televisió amb més rigor.

¿I els que diuen que TV3 i Catalunya Ràdio s’han tornat autonomistes i no fan prou per al catalanisme?

— Tenim encomanada pel Parlament la promoció del català. Tot el que fem és per al català, per a la cultura, per a la projecció del país i per generar aquest entorn de cohesió en la ciutadania.

¿TV3 ha de ser la televisió també dels que no senten catalans?

— TV3 i Catalunya Ràdio han de ser els mitjans de comunicació de tothom, per descomptat. Quan hem tingut productes de qualitat i els hem pogut exportar, com Crims, persones d’arreu del món veuen els continguts, i els veuen en català amb subtítols. Si ens centrem en la qualitat dels continguts, connectarem amb les seves inquietuds.

L'Esport3 té una audiència residual. A vegades fa la sensació que se'l manté viu més per la por a obrir un conflicte laboral que per convenciment. ¿Creu que seguirà formant part de l’oferta, a quatre anys vista?

— És que si em preguntés si d’aquí deu anys hi haurà televisió, tampoc l'hi podria contestar. El consum canvia molt de pressa. Mentre tinguem públic, treballarem per donar-li continguts, a través de les finestres que sigui.

Però això no està passant, en el cas de l’Esport3. No hi ha públic.

— Com a Corporació, volem tenir esports, perquè és una de les tipologies de contingut que més ens permeten atraure públics i generar cohesió social. L’esport no entén de llengües. Si a través dels esports som capaços de captar persones, que algunes seran catalanoparlants i d'altres no, estarem complint una de les nostres funcions més importants. L’esport seguirà sent estratègic a la Corporació. I esports és l’elit, l’esport professional que a Catalunya és molt i divers, i el de proximitat. Hem de trobar la combinació... i les finestres.

A la graella de l'Esport 3, el dia en què mantenim aquesta entrevista, hi trobem el Mago Pop, Carme Ruscalleda, un Thalassa antic, Planeta xef...

— Treballem internament en la proposta que aporti més valor a la ciutadania, que sigui sostenible i ens permeti connectar amb una audiència d’interessos molt diversos.

Com veu la graella nova?

— Les graelles són responsabilitat dels directors i per tant el que faig és una valoració general de si s'estan complint els objectius que havia demanat: incorporar diversitat, entendre com es mou la ciutadania i connectar-hi.

A banda de ser presidenta de la CCMA, també n'és administradora única. Això fa que sigui vostè qui firmi els contractes i, per tant, tingui un poder de condicionar els continguts que potser hauria de correspondre a les direccions dels mitjans. Els tres directors de TV3 precedents, de fet, lamentaven haver manat poc.

— La responsabilitat de qui signa els contractes algú l’ha d’assumir, i em pertoca a mi. Però no oblidem que és diner públic. Per tant, responsabilitat. Quan tenim professionals que hem escollit per estar al capdavant d’una direcció és perquè ens donen prou confiança. Ells proposen el que consideren més necessari per aconseguir els objectius que els hem marcat. En una empresa tan gran és inviable ser alhora en la direcció estratègica, en el dia a dia, en la gestió, en la planificació i en l’execució.

Tornem a la plataforma de què ens parlava abans. Amb quin calendari treballa?

— Primer hem hagut d’analitzar què teníem i on érem. En aquest context, hem vist que no estem donant el que la ciutadania espera de nosaltres en l’entorn digital. Els nostres competidors no són Telecinco, ni Antena 3, sinó Google, Netflix, els podcasts, Spotify o els videojocs. Dotar-nos de la OTT no hauria d’anar més enllà d’un any. El repte no és tecnològic, sinó dissenyar una oferta de continguts atractiva.

Abans deia que no era “de la Corporació” sinó “de país”. Què significa el matís?

— Doncs en fer que sigui una OTT que permeti tant la distribució de continguts en català de TV3 i Catalunya Ràdio com convertir-se en una alternativa aglutinadora i agregadora de continguts desenvolupats per altres agents. Com a empresa pública hem de ser capaços de col·laborar amb equipaments culturals que són capaços de crear contingut però no tenen l’opció de posicionar-lo bé i nosaltres els podem acollir, com per exemple, un teatre.

¿Li fa por que la plataforma canibalitzi els resultats de TV3?

— És probable que aquesta por hagi estat un dels frens dels darrers anys per apostar per l’entorn digital. La poca aposta estratègica que s’ha fet en la darrera dècada per l’entorn digital és incomprensible. Cedir a aquesta por seria anar en contra dels temps. Som un agent que hem d’escoltar la ciutadania i moure’ns cap allà on és.

Dilluns s’estrena el nou Super3, del qual vol triplicar el pressupost. ¿No li fa por vestir un sant desvestint-ne un altre? A hores d’ara, no té cap entrada afegida d’ingressos garantida, sobre la taula.

— Insisteixo en agafar-nos a la llei del Parlament. No podem desatendre el públic infantil i juvenil. A mi em sorprèn veure que en aquest país, en què hi ha un consens tan gran en la importància que tenen els mitjans de comunicació, després hi apostem poc des del punt de vista de recursos. En relació a la resta de mitjans europeus, nosaltres estem entre 30 i 35 euros per habitant, mentre que en entorns similars al nostre, per demografia i llengua, estan més aviat en 55 euros.

¿Com veu des de la Corporació el projecte del HUB Audiovisual?

— La Corporació s’hi ha de sumar, al HUB. Hi hem de ser. Aquesta entrada serà més radical o menys, però l’empresa ha de ser més oberta i connectada i, per tant, s’hi ha d’implicar. Algunes de les nostres estructures estan deteriorades o són obsoletes, així que ens ho mirem amb interès.